Aquest és un dels cócs més característics de les Terres de l'Ebre, que s'elabora als voltants de Sant Joan i durant tot l'estiu. L'ingredient principal i que dóna nom al cóc són les maçanes de l'agredolç, una varietat de maçana molt petita, de color entre verd i roig i de sabor molt àcid, que fa que no es pugui menjar com a fruita de taula.
De maçaneres de l'agredolç no n'hi ha gaires, desconec si se'n conreen en altres indrets. Als pobles de les Terres de l'Ebre algunes famílies conserven al seu hortet una o dues maçaneres d'aquesta varietat com un tresor, ja que la producció que en fan és, bàsicament, per al consum propi, per a la família i els amics, i si hi ha excedent serveix per proveïr forns de pa i pastisseries i també alguna fruiteria i verduleria local.
La massa del cóc és molt bàsica, com si fos una massa de pa enriquida amb oli i ous i aromatitzada amb matafaluga, canyella i pell de llimona, tots ingredients que combinen perfectament amb les maçanes. Per compensar-ne l'acidesa de la fruita, s'afegeix damunt de la massa una capa de sucre que al coure's al forn es barreja amb el suc que solten les maçanes, donant-li aquest sabor tan característic que li dóna nom: agredolç.
Aquesta mateixa massa, amb una mica menys de sucre, la podeu fer servir per preparar una coca de cireres, o també d'albercocs o préssecs. La meva sogra i jo també utilitzem aquesta massa per fer una coca de nous (amb menys sucre i amb un bon raig d'anís al damunt).
Al final d'aquesta entrada trobareu unes fotografies que vam començar a fer durant la primavera i fins aquest mateix mes de juliol de les maçanares de l'agredolç de l'hort.
Ingredients per a 2 cócs de mida gran:
- 250 ml d'aigua infusionada amb una pell de llimona, una branca de canyella i un grapat de matafaluga*
- 250 ml d'oli d'oliva suau
- 100 grs de sucre
- 20 grs de llevadura fresca
- 2 ous
- Pell de llimona ratllada
- Farina
- Sucre per escampar per damunt la massa
- Canyella en pols
- Unes gotes d'anís (opcional)
*Deixeu reposar la infusió unes hores per a que agafi bé els aromes de la llimona, la canyella i la matafaluga.
Elaboració:
Desfeu la llevadura amb una mica de la infusió de matafaluga. En un bol, bateu els ous amb el sucre, afegiu l'oli, reservant-ne una petita part per al final. Incorporeu la llevadura, la resta d'infusió i la pell de llimona ratllada. Afegiu la farina poc a poc fins aconseguir una massa amb prou consistència. Treballeu-la una estona. Damunt del pedrís, afegiu la mica d'oli que heu reservat i el barregeu amb la massa.
Feu una bola amb la massa i la deixeu reposar, tapada amb film transparent, en un bol fins que dobli el volum. Més o menys és el temps que estareu netejant les maçanes.
Renteu i netegeu de cor i llavors les maçanes. No s'han de pelar.
Agafeu una llauna per anar al forn i unteu-la amb una mica d'oli. Repartiu la massa per tota la llauna, que no quedi molt de gruix perquè creix al coure's.
Cobriu la massa amb una fina capa de sucre i després espolseu una mica de canyella en pols (en la foto veureu que aquest cop me'n vaig oblidar i la vaig afegir després).
Repartiu les maçanes, una al costat de l'altra, que quedi tota la massa coberta de la fruita. Per acabar, espolseu una mica més de sucre, canyella en pols, una miqueta de farina i un raig d'oli d'oliva. A mi m'agrada esquitxar-la amb una mica d'anís.
N'hi ha que substituiexen tots aquests ingredients finals amb una "lletada" feta amb oli, farina i sucre i la reparteixen pel damunt del cóc, però a mi m'agrada preparar-la com us he explicat.
Poseu la llauna al forn, a uns 170º, i la deixeu fins que la maçana estigui cuita, aprox. uns 25/30 minuts.
I per acabar, una foto que m'agrada molt. A les vacances, a l'agost, les meves nebodes me van ajudar a preparar un cóc de maçana de l'agredolç, igual que jo ajudava, quan era petita, a la meua iaia Cinteta. Anàvem a l'estany, a la ribera, i preparàvem un cóc que després coíem a la cuineta econòmica que hi havia al porxo de la caseta. Espero que quan siguin grans, siguin elles les que ensenyen als seus fills i filles a preparar aquest cóc tan nostre.
.
