Pollastre a la cassola amb picada d'ametlles

Avui diumenge per dinar un dels plats clàssics del nostre receptari: un pollastre rostit a la cassola amb una picada d'ametlles. Senzill de preparar i que podeu deixar preparat la nit abans o a primera hora del matí i sortir a fer un passeig. Quan torneu a casa per dinar, només us caldrà preparar una amanida i llestos. A més, el millor d'aquesta recepta és que és més gustosa si es menja a l'endemà, perquè tots els sabors s'han ajuntat. Si us en sobra, el podeu guardar a la nevera un parell de dies i si ho prefereiu, ho podeu congelar.

Ingredients:

1 pollastre tallat a trossos no massa grossos

5 o 6 dents d'all

1 grapat d'ametlles 

1 fulla de llorer

5 grans de pebre negre

2 cebes grosses

7 o 8 tomàquets secs (que posareu uns minuts a remull amb una mica d'aigua calenta)

1 copeta de conyac 

Bolets (els que us agraden, en temporada si en trobeu de frescos, millor)

Farina, sal i oli

Elaboració:

Enfarineu el pollastre (1) i l'enrossiu en una cassola amb oli d'oliva (2). Mentrestant, feu una picada amb les ametlles, els grans de pebre, dos grans d'all i una fulla de llorer (3). 

Un cop hagueu fregit tot el pollastre(4), retireu-lo de la cassola i si veieu que encara us queda massa oli, en treieu una mica. Fregiu la picada i un cop hagi agafat color (5), torneu a posar el pollastre i la copeta de conyac (6). 

Talleu les cebes a trossos grans i afegiu-lo al rostit, igual que les tomàquets cebes i uns grans d'all (amb pell) (7).

Doneu-li a tot unes voltes i afegiu una miqueta d'aigua. Tapeu la cassola i deixeu coure a foc suau (8). Quan hagin passat uns 25 minuts, afegiu els bolets, en aquest cas són fredolics (9). Torneu a tapar i deixeu coure a foc lent. La ceba us dirà quan el rostit està acabat.

Si voleu, podeu potenciar el sabor de la salsa afegint, 5 minuts abans d'apagar el foc, una cullereta de trompeta en pols, que li donarà un color més fosc a la salsa (10 i 11). 

Acompanyeu el pollastre amb unes patates fregides (12) que condimentareu amb una mica de sal i un grapadet d'orenga.

I plat acabat.

Nota: si teniu criatures, poseu menys grans de pebre a la picada, per tal que no la troben massa forta.

(1)

(2)

(3)

(4)

(5)

(6)

(7)

(8)

(9)

(10)

(11)
(12)

Cintes de pasta amb musclos

Avui m'ha vingut de gust menjar pasta i he pensat en aquesta manera de preparar-la. Si us agrada la pasta feta amb tinta de sípia, proveu a preparar-la amb uns quants musclos, amb un sofregidet de tomàquet, all i julivert.

Ingredients (per a dos persones):

• 200 grs de pasta (qualsevol pasta serveix, però la de tinta de sípia és més saborosa per a aquesta recepta)
• 800 grs de musclo (amb closca)
• 5 dents d'all
• 2 tomàquets
• Julivert
• Oli, sal i pebre
• Una punteta de pesteta (opcional)

Elaboració:

Poseu una cassola al foc amb una mica d'oli, poseu 3 grans d'all i quan comencin a daurar-se, poseu els musclos i tapeu. Es couran amb el mateix vapor. Aparteu les closques i reserveu els musclos. Feu el mateix amb el brou de la cocció (passeu-lo per un colador).

Poseu una olla a bullir amb aigua per coure la pasta. La que he utilitzat en aquesta recepta necessita 6 minuts de cocció.

Trinxeu el julivert, els alls i el tomàquet. Poseu una paella al foc amb una mica d'oli i poseu l'all, una mica de julivert i la punta d'una pesteta. Quan els alls agafin color, poseu el tomàquet i sofregiu. Poseu els musclos i una mica del seu brou. Rectifiqueu de sal i poseu-li una mica de pebre.

Incorporeu a la paella la pasta al dente i doneu-li un parell de voltes per a que es mesclen tots els ingredients. Si fa falta, podeu afegir una mica més del brou.

Serviu ràpidament en plats i espolseu amb una mica de julivert trinxat.

I a dinar! 

Melmelada de pera

La pera és originària de regions d'Europa oriental i de l'Àsia occidental, on el seu cultiu es realitza des d’èpoques molt antigues. Els grecs i els romans van conèixer el cultiu de la perera i van ser aquests últims els que el van introduir a la Conca de l'Ebre. Són conreades de forma intensiva al Segrià, Noguera, Pla d'Urgell, Urgell i les Garrigues. La collita al nostre país comença amb les primerenques Castells, peres de "Sant Joan" i Delbard Premiere al mes de juny, continuant per la llimonera i l'Ercolini el juliol. L'Agost és per les Blanquilles i Conference, bàsicament, però també per les varietats per a indústria ( en almívar, licors, melmelades etc.) com Williams i Red Barlett. A primers de setembre es cullen les Alexandrines i les Comice, i ja a l'octubre les Flor d'hivern. Les peres Nashi que darrerament també es conreen, pertanyen a una espècie diferent dins del mateix gènere.

La pera és una fruita molt habitual a la cuina dels Països Catalans. El més usual és menjar-la crua, a les postres, sola o de vegades acompanyada amb un tros de formatge. També és molt habitual conservar-les en xarop, un cop pelades, i així es poden menjar tot l'any, per exemple amb gelat. 

Es poden coure en vi (vi negre, vi blanc, vi ranci, moscatell, cava, etc.) o en crema catalana, donant les tradicionals peres de Lleida. També són típiques farcides, siguin dolces (amb crema catalana, amb fruita seca, etc.) o salada (típicament amb carn picada o botifarra). Es poden menjar com a acompanyament de la botifarra negra, per exemple, o en alguns plats a la cassola, o en coques dolces o agre-dolces i tota mena de pastissos. Es poden confitar i usar per a decorar coques. 

En altres països és més habitual prende pera en forma de suc o, fins i tot, en sidra de pera. A Occitània la pera és molt habitual als pastissos de tipus púding o flam, especialment del poirat.

Ingredients:

• 1 quilo de peres 
• 700 grs. de sucre 
• 300 ml d’aigua 
• 1 barreta de vainilla

Elaboració:

Poseu una cassola al foc amb els 300 ml d’aigua i els 700 grs de sucre i ho deixeu coure fins fer un almívar espés.

Afegiu les peres tallades a trossos (sense la pell i llavors) i la vainilla i ho deixeu coure 1 hora aprox. Ho tritureu amb la batedora i ho deixeu refredar una mica.

Poseu la melmelada en pots prèviament esterilitzats i ho coeu al bany maria durant 25 minuts.

Melmelada de pera a l’anís 

S’elabora de la mateixa manera que la recepta anterior però 10 minuts abans de finalizar la cocció, se li afegeix una copeta d’anís.

Melmelada de préssec

El préssec, bresquill, auberge a o melicotó és el fruit del presseguer (Prunus persica). És una fruita d’origen xinès que arriba a Europa a través dels àrabs que l’havien coneguda dels perses i aquests del xinesos... 

Les varietats de carn blanca són generalment molt dolces, amb escàs gust àcid i són les més populars a països com la Xina, el Japó i els seus veïns asiàtics; mentre que els de carn groga, són els predilectes dels països europeus i nordamericans, posseeixen un fons àcid, que es paladeja conjuntament amb la dolçor. 

Principals varietats: 

Préssecs de vinya: tenen la carn de color groc i ferma. Són els que s'utilitzen, per exemple, per a fer conserves i melmelades. 

Préssecs d'aigua: la seva carn pot ser groga o blanca, però a Catalunya en trobem només de carn blanca, que són més apreciats que els grocs. Són més tous i sucosos que els de vinya. 

Nectarines: la nectarina és una variant del préssec que no té la pell peluda, però que tanmateix pertany a la mateixa espècie. 

Xinos o paraguaios: el xino o préssec pla és una variant del préssec aplanada. La seva carn és blanca, mai groga. 

Temporada: depenent de la varietat, la temporada va de la primavera, amb els primers préssecs d'aigua, fins a la tardor, amb els préssecs de vinya. 

Els préssecs aguanten molt poc una vegada recollits. Han de menjar-se frescos i és millor quan estiguin madurs. Per a consumir-los fora de temporada es poden elaborar melmelades, gelatines i confitures. També són prou nutritius els préssecs enllaunats i en almívar, que es poden consumir tot l'any, encara que presenten una proporció de calories més gran i un menor contingut en vitamines i minerals. 

Denominacions d'Origen i Indicacions Geogràfiques Protegides: Prèssecs amb IGP de la Ribera d'Ebre, Préssec amb IGP del Ribagorçana, Préssec d'Ordal (Alt Penedès), Préssecs amb D.O. Calanda. 

Ingredients:

• 1 quilo de préssecs (pelats i sense pinyol) 
• 750 grs de sucre è1 branca de canyella * 
• 1 pell de llimona 

*Si ho preferiu, podeu substituir la canyella per mig canó de vainilla. 

Elaboració:

Un cop pelats, talleu els préssecs a trossos petits i poseu-los a bullir amb una mica d’aigua (just la necessària per a cobrir-los) durant 10 minuts. Escorreu-los i passeu-los per la batedora. 

Barregeu el puré resultant amb el sucre (podeu jugar amb la quantitat de sucre, depenent si us agrada més o menys la dolçor), afegiu la branca de canyella i la pell de llimona i poseu a coure durant 15 minuts a foc lent. 

Aneu remenant de quan en quan per evitar que no s’enganxi. Un cop cuita la melmelada, repartiu-la en pots de vidre prèviament esterilitzats i coeu al bany maria durant 20 minuts. 


Melmelada de préssec al conyac

S'elabora de la mateixa manera però quan falten 5 minuts per acabar de coure's, afegiu una copeta de conyac.

ffdf

Paté d'albergínies

Un dia vaig trobar aquesta recepta ràpida i fàcil de fer paté d’albergínies. Crec que va ser tot un descobriment perquè a més de ser molt bò, és ideal per a aquelles nits que no tens temps de cuinar res calent i prepares unes llesques de pa amb tomàquet i una mica d’embotit o formatge. 

Aquest paté combina molt bé amb formatge de cabra, amb un ou ferrat de guatlla, unes bones anxoves, .... Ideal també si un dia teniu convidats i voleu preparar-los un aperitiu: una llesqueta de paté d’albergínies amb uns encenalls de foie i una copa de cava. 

Ingredients: 

• 3 albergínies 
• 2 cebes petites o 1 de gran 
• 2 grans d’all, 
• 1 llesca de pa 
• Orenga, sal i oli 

Elaboració: 

Peleu les albergínies i les cebes i feu-les a trossos petits. Poseu a coure al foc en una paella amb una mica d’oli. Afegiu el grans d’all i el pa, tot tallat a trossets. Ho teniu al foc fins que estigui cuit. Rectifiqueu de sal i afegiu un bon grapat d’orenga. 

Retireu-ho del foc i ho tritureu amb la batedora. Deixeu-ho refredar una mica i repartiu aquest paté en pots petits de vidre, que abans haureu esterilitzat. 

Tapeu i ho coeu al bany maria durant 25 minuts.