Algunes poblacions del país comparteixen costums: el tortell per Reis, la truita i butifarra per Carnaval, els panellets per Tots Sants, el marsapà per Nadal, ...
Altres receptes estan localitzades en zones molt concretes, com les Terres de l'Ebre, el lloc on hem nascut i hi tenim la sort de continuar residint: el menjar blanc per la Candelera, la fogasseta pel Dijous Jarder, les mamelletes per Santa Àgueda, el cóc de maçana de l'agredolç per Sant Joan, les borraines per Nadal...
Davant de celebracions importades d'altres països com el Haloween, que ha arribat per a quedar-se, o productes com el panettone, que per Nadal omple els prestatges de supermercats, volem reivindicar la nostra gastronomia tradicional, rica, variada, plena de saviesa popular.
Amb tot això, no volem dir que no ens agradin altres plats i dolços com per exemple els cupcackes, els pastissos i galetes amb fondant, tant de moda últimament. Però creiem fermament que uns pastissets farcits de cabell d'àngel o de moniato, uns ametllats, un tall de cóc de brossat o de mel o una coqueta de panoli, són una delícia per als sentits. No en va han sobreviscut a modes passatgeres i s'han mantingut incondicionalment en el nostre receptari.
GENER
Reis: el tortell
La recepta
Sant Antoni: rotllos o roscos de Sant Antoni
La festivitat de Sant Antoni Abat, que se celebra el 17 de gener, està molt arrelada al nostre país. Són moltes les poblacions que celebren les festes majors en honor de Sant Antoni (per exemple a les Terres de l'Ebre, El Perelló, Ascó, la Torre de l'Espanyol, per dir-ne algunes), i d'altres que organitzen els tradicionals Tres Tombs i la benedicció dels animals.
És en la benedicció quan es reparteix una pasta beneïda (rotllos, coquetes o roscos de Sant Antoni).
La recepta
La Candelera: menjar blanc
Tradicionalment s'ha considerat una data per pronosticar la
meteorologia. El 2 de febrer és al punt mig exacte entre l'inici i la fi de
l'hivern, per la qual cosa el poble ha fet del dia un observatori de predicció
temporal, com es reflecteix en la coneguda dita "Si la Candelera plora,
l´hivern és fora; si la
Candelera riu, el fred és viu".
Font: Wikipedia
A les Terres de l'Ebre, el municipi que celebra la seva festa major en honor de la Mare de Déu de la Candelera, és l'Ametlla de Mar. El dia 2 de febrer se celebra la missa i benedicció de les candeles, amb la
processó per dintre de l’església; l'ofrena i la processó pels carrers de la
vila, amb les candeles enceses.
La recepta
Sant Blai: coquetes de Sant Blai
El 3 de febrer se celebra la festivitat de Sant Blai, invocat a tot arreu com el protector dels mals de gola i també com l'advocat dels cantaires i totes aquelles persones que per la seva professió han de cridar o parlar molt.
Hi ha la tradició molt antiga d'elaborar unes coquetes, (que primer eren planes i portaven gravada la imatge del sant i després rodones amb una creu al damunt) que es portaven a beneir aquest dia i es reservaven per a quan es tenia mal de gola. També hi havia el costum de portar a beneir un cistell amb fruita amb la mateixa finalitat.
El refraner popular també fa referència a les virtuts curatives del Sant: "Sant Blai grloriós, lleva'm la tos".
El municipi de Bot i de Cabacés celebren la seva festa major en honor de Sant Blai i la tradició de beneir les coquetes està molt arrelada en la majoria de pobles de les Terres de l'Ebre.
La recepta
Mamelletes de Santa Àgueda
El 5 de febrer se celebra al calendari cristià Santa Àgueda (o Àgata), considerada la patrona de les dones i invocada sobretot, per prevenir el càncer de pit i altres malalties femenines.
Explica la llegenda que Àgata va ser torturada pels roman, que li van tallar els pits. La imatge de la santa és representada portan una safata amb els pits.
La festivitat de Santa Àgueda està molt arrelada a tot Catalunya i especialment a pobles de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, on hi ha el costum que aquest dia són les dones que manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir.
A Arnes, l'Associació de Dones del municipi prepara aquests dolços que, com el seu nom indica, representen els pits de la santa i que porten a beneïr a l'esglèsia per repartir després entre les dones del poble.
Dijous Jarder
Als pobles d'Aldover i Xerta (un a tocar de l'altre) hi ha la tradició que el Dijous Jarder (o Dijous Gras) els forns de pa elaboren per a aquest dia les fogassetes, uns panets de forma rodona amb uns talls quadrats al damunt que fan de decoració.
Les fogassetes, que únicament s'elaboren aquest dia, es farceixen amb una truita de amb llonganissa, carxofa i alls tendres, de la mateixa mida que els panets. Seguint el costum que es manté en molts pobles de les les Terres de l'Ebre, se surt al camp o a la muntanya (enjardar) a menjar-se la fogasseta. A Amposta, no hi ha tradició de fogasseta, però el Dijous Jarder també se surt d'excursió a menjar-se l'entrepà de truita amb llonganissa.
LA QUARESMA I LA PASQUA
Si per Pasqua el protagonisme se l’emporten les mones,
durant la Quaresma
i la Setmana Santa
Al bloc trobareu unes quantes receptes, us deixem els
enllaços:
- Bacallà de Setmana Santa
- Bacallà al forn amb patates i primentons
- Bacallà amb porros i cebes tendres
- Bacallà a la llauna amb fesolets
- Pastís de bacallà i patata
- Abadejo en suc
- Croquetes de bacallà
- Cigrons amb bacallà i espinacs
- Mones de Pasqua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada