Val a dir que va cobrir totes les nostres
expectatives. Vam arribar a Agramunt quan feien falta pocs minuts per obrir el
recinte firal. Panells indicadors ens senyalaven les zones d’aparcaments, on
diferents operaris et guiaven on havies d’aparcar, per no perdre espai. Vam
entendre aquesta organització tan acurada perquè quan vam sortir de la fira,
els aparcaments, a primera hora vuits, estaven a vessar, prova del nombrós
públic que durant el cap de setmana va desplaçar-se fins a Agramunt.
Només entrar al pavelló agroalimentari, un gran
estand de Torrons Vicens ocupava l’espai central de la nau, amb una peça de 500 quilos (sí, heu llegit bé) de torró soufflé dur cruixent, una de les novetats d’enguany. Segons ens van
explicar, aquest torró s’ha elaborat pensant en totes aquelles persones a les quals
els agrada el dur però tenen una mica de dificultat per mastegar-lo.
Parades i més parades de torronaires i
xocolaters que exposaven els seus productes, de tants que n’hi havien i el goig que feien, no sabies
quin escollir.
A la carpa de la cuita, mentre s’anava
escalfant la mel, es podia visualitzar un vídeo on s’explicava el procés d’elaboració
del tradicional torró d’Agramunt. Més tard vam poder veure en directe com el mestre torroner, que sap quan la mel és al punt, afegia les clares d'ou i les avellanes i amb una pala de fusta ben gran i molta habilitat, mesclava la barreja. Després, les mestresses que l'acompanyaven, amb les seves mans expertes, agafaven porcions de torró, les pesaven i li donaven la tradicional forma rodona i plana i per per acabar posaven el torró entre pa d'àngel.
En el mateix recinte, també hi havien nombroses parades
de formatges i embotits artesans, salaons i olives i altres adobats.
Vam sortir del pavelló agroalimentari per passejar entre les
diferents parades que es repartien pel recinte firal i s’allargaven pels
carrers del centre històric, fins a arribar a la mateixa plaça de l’Ajuntament
i de l’església.
Ens va cridar l’atenció, per la seva originalitat,
una caravana reconvertida en cafeteria-obrador ambulant on l’especialitat eren
els cup-cackes, dolç tan de moda.
Vam continuar caminant entre moltíssimes
parades i també molta gent. Embotits, formatges, mel, espècies, salaons, pa,
alguna parada amb fruita i verdura, bijuteria artesana, moltíssimes parades de
torronaires i xocolaters, a més de les botigues que també estaven obertes. Vam
entrar a la Casa
de la Xocolata,
Casa Jolonch, on es podia comprar xocolata amb diferents presentacions i sabors, també hi havia pastes seques, com carquinyols i altres dolços. Aquest dia es podia visitar l'obrador i veure el forn per torrar el cacau, les
premses i altres màquines que utilitzen per fer les seves elaboracions.
Vam aprofitar per visitar l’església de Santa
Maria d’Agramunt i al sortir ens vam fixar en un forn de pa que hi havia al carrer Sant Joan, el que passa per davant de la plaça. Vam entrar-hi i
ens va sorprendre, a més de la varietat, la mida dels pans de pagès. No vam
poder estar-nos de comprar-ne un de dos quilos. Només per l’olor ja sabíem que
estàvem comprant un pa de qualitat i us puc assegurar que ha estat així.
Acabada la visita i proveïts de torrons i
xocolata, vam deixar Agramunt per baixar cap a Tàrrega, on vam fer una parada
per passejar una estona.
Hem estat molts cops a Tàrrega, però curiosament no
havíem visitat mai la seva església que porta per nom Santa Maria de l’Alba, en
honor de la seva patrona. Ens va sorprendre la bellesa del temple, d’estil
neoclàssic, malgrat tenir una façana barroca. Destaquen els frescos de
l’artista targarí, Josep Minguell. Curiosament, mentre vam visitar el temple,
s’estava celebrant un casament amb el ritu ortodox.
Vam decidir dinar a Cal Feliuet de Belltall,
petit municipi de la comarca de la
Conca de Barberà. L’hostal és un d’aquells establiments de
tota la vida, una fonda amb més de 110 anys d’història, situat a la carretera
C-14, lloc de pas per als viatgers que van cap a Andorra o per als que baixen cap a
la costa. Vam poder degustar plats de cuina tradicional i casolana que avala el
renom de l’establiment.
Belltall també és conegut pels seus alls, de
fet, des de fa uns anys se celebra durant els primers dies d’agost la Fira de l’All.
Gràcies a les condicions orogràfiques i climatològiques del municipi, terra de secà a 800 mts d’alçada, amb temperatures fredes a l'hivern i temperades a l'estiu, l’all de Belltall és molt aromàtic, amb
una textura molt fina i molt saborós. En el seu conreu no s’utilitza cap tipus
d’herbicida i tot el treball es realitza manualment.
Són molts els cuiners que a principi d’agost,
quan es fa la collita, fan la seva reserva per a tot l’any, ja que a més aquests alls tenen un alt poder de conservació, aguantant d’una collita a
l’altra.
Al mateix hostal Feliuet es poden comprar
forcs d’alls i el preu varia depenent de la mida de les cabeces, tot i que
l’all de Belltall és de mida més aviat petita. Ens va passar el mateix que amb
el pa d’Agramunt i no vam poder estar-nos de comprar-ne un forc.
Torró, xocolata, pa, alls i un bacallà que
vam comprar a una de les parades de salaons de la Fira d'Agramunt; productes de la terra que ens serviran per
proveir el rebost i anar preparant receptes que us anirem explicant a través
d’aquest bloc.
.
