Ben Remenat: Passejant per Agramunt

Ja us vam explicar que aquest passat dissabte vam visitar la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt. Era el primer cop que hi anàvem, malgrat que la fira ha arribat aquest any a la seva 25ena. edició.

Val a dir que va cobrir totes les nostres expectatives. Vam arribar a Agramunt quan feien falta pocs minuts per obrir el recinte firal. Panells indicadors ens senyalaven les zones d’aparcaments, on diferents operaris et guiaven on havies d’aparcar, per no perdre espai. Vam entendre aquesta organització tan acurada perquè quan vam sortir de la fira, els aparcaments, a primera hora vuits, estaven a vessar, prova del nombrós públic que durant el cap de setmana va desplaçar-se fins a Agramunt.

Només entrar al pavelló agroalimentari, un gran estand de Torrons Vicens ocupava l’espai central de la nau, amb una peça de 500 quilos (sí, heu llegit bé) de torró soufflé dur cruixent, una de les novetats d’enguany. Segons ens van explicar, aquest torró s’ha elaborat pensant en totes aquelles persones a les quals els agrada el dur però tenen una mica de dificultat per mastegar-lo.

Parades i més parades de torronaires i xocolaters que exposaven els seus productes, de tants que n’hi havien i el goig que feien, no sabies quin escollir.

A la carpa de la cuita, mentre s’anava escalfant la mel, es podia visualitzar un vídeo on s’explicava el procés d’elaboració del tradicional torró d’Agramunt. Més tard vam poder veure en directe com el mestre torroner, que sap quan la mel és al punt, afegia les clares d'ou i les avellanes i amb una pala de fusta ben gran i molta habilitat, mesclava la barreja. Després, les mestresses que l'acompanyaven, amb les seves mans expertes, agafaven porcions de torró, les pesaven i li donaven la tradicional forma rodona i plana i per per acabar posaven el torró entre pa d'àngel.

En el mateix recinte, també hi havien nombroses parades de formatges i embotits artesans, salaons i olives i altres adobats.

Vam sortir del pavelló agroalimentari per passejar entre les diferents parades que es repartien pel recinte firal i s’allargaven pels carrers del centre històric, fins a arribar a la mateixa plaça de l’Ajuntament i de l’església.

Ens va cridar l’atenció, per la seva originalitat, una caravana reconvertida en cafeteria-obrador ambulant on l’especialitat eren els cup-cackes, dolç tan de moda.

Vam continuar caminant entre moltíssimes parades i també molta gent. Embotits, formatges, mel, espècies, salaons, pa, alguna parada amb fruita i verdura, bijuteria artesana, moltíssimes parades de torronaires i xocolaters, a més de les botigues que també estaven obertes. Vam entrar a la Casa de la Xocolata, Casa Jolonch, on es podia comprar xocolata amb diferents presentacions i sabors, també hi havia pastes seques, com carquinyols i altres dolços. Aquest dia es podia visitar l'obrador i veure el forn per torrar el cacau, les premses i altres màquines que utilitzen per fer les seves elaboracions.

Vam aprofitar per visitar l’església de Santa Maria d’Agramunt i al sortir ens vam fixar en un forn de pa que hi havia al carrer Sant Joan, el que passa per davant de la plaça. Vam entrar-hi i ens va sorprendre, a més de la varietat, la mida dels pans de pagès. No vam poder estar-nos de comprar-ne un de dos quilos. Només per l’olor ja sabíem que estàvem comprant un pa de qualitat i us puc assegurar que ha estat així.
Acabada la visita i proveïts de torrons i xocolata, vam deixar Agramunt per baixar cap a Tàrrega, on vam fer una parada per passejar una estona.

Hem estat molts cops a Tàrrega, però curiosament no havíem visitat mai la seva església que porta per nom Santa Maria de l’Alba, en honor de la seva patrona. Ens va sorprendre la bellesa del temple, d’estil neoclàssic, malgrat tenir una façana barroca. Destaquen els frescos de l’artista targarí, Josep Minguell. Curiosament, mentre vam visitar el temple, s’estava celebrant un casament amb el ritu ortodox.

Vam decidir dinar a Cal Feliuet de Belltall, petit municipi de la comarca de la Conca de Barberà. L’hostal és un d’aquells establiments de tota la vida, una fonda amb més de 110 anys d’història, situat a la carretera C-14, lloc de pas per als viatgers que van cap a Andorra o per als que baixen cap a la costa. Vam poder degustar plats de cuina tradicional i casolana que avala el renom de l’establiment.

Belltall també és conegut pels seus alls, de fet, des de fa uns anys se celebra durant els primers dies d’agost la Fira de l’All.

Gràcies a les condicions orogràfiques i climatològiques del municipi, terra de secà a 800 mts d’alçada, amb temperatures fredes a l'hivern i temperades a l'estiu, l’all de Belltall és molt aromàtic, amb una textura molt fina i molt saborós. En el seu conreu no s’utilitza cap tipus d’herbicida i tot el treball es realitza manualment.

Són molts els cuiners que a principi d’agost, quan es fa la collita, fan la seva reserva per a tot l’any, ja que a més aquests alls tenen un alt poder de conservació, aguantant d’una collita a l’altra.

Al mateix hostal Feliuet es poden comprar forcs d’alls i el preu varia depenent de la mida de les cabeces, tot i que l’all de Belltall és de mida més aviat petita. Ens va passar el mateix que amb el pa d’Agramunt i no vam poder estar-nos de comprar-ne un forc.

Torró, xocolata, pa, alls i un bacallà que vam comprar a una de les parades de salaons de la Fira d'Agramunt; productes de la terra que ens serviran per proveir el rebost i anar preparant receptes que us anirem explicant a través d’aquest bloc.