17 de jul. 2013

Cóc de maçana de l'agredolç



Aquest és un dels cócs més característics de les Terres de l'Ebre, que s'elabora als voltants de Sant Joan i durant tot l'estiu. L'ingredient principal i que dóna nom al cóc són les maçanes de l'agredolç, una varietat de maçana molt petita, de color entre verd i roig i de sabor molt àcid, que fa que no es pugui menjar com a fruita de taula. 
De maçaneres de l'agredolç no n'hi ha gaires, desconec si se'n conreen en altres indrets. Als pobles de les Terres de l'Ebre algunes famílies conserven al seu hortet una o dues maçaneres d'aquesta varietat com un tresor, ja que la producció que en fan és, bàsicament, per al consum propi, per a la família i els amics, i si hi ha excedent serveix per proveïr forns de pa i pastisseries i també alguna fruiteria i verduleria local.

La massa del cóc és molt bàsica, com si fos una massa de pa enriquida amb oli i ous i aromatitzada amb matafaluga, canyella i pell de llimona, tots ingredients que combinen perfectament amb les maçanes. Per compensar-ne l'acidesa de la fruita, s'afegeix damunt de la massa una capa de sucre que al coure's al forn es barreja amb el suc que solten les maçanes, donant-li aquest sabor tan característic que li dóna nom: agredolç.

Aquesta mateixa massa, amb una mica menys de sucre, la podeu fer servir per preparar una coca de cireres, o també d'albercocs o préssecs. La meva sogra i jo també utilitzem aquesta massa per fer una coca de nous (amb menys sucre i amb un bon raig d'anís al damunt).

Al final d'aquesta entrada trobareu unes fotografies que vam començar a fer durant la primavera i fins aquest mateix mes de juliol de les maçanares de l'agredolç de l'hort.

Ingredients per a 2 cócs de mida gran:
  • 250 ml d'aigua infusionada amb una pell de llimona, una branca de canyella i un grapat de matafaluga*
  • 250 ml d'oli d'oliva suau
  • 100 grs de sucre
  • 20 grs de llevadura fresca
  • 2 ous
  • Pell de llimona ratllada
  • Farina
  • Sucre per escampar per damunt la massa
  • Canyella en pols
  • Unes gotes d'anís (opcional)
*Deixeu reposar la infusió unes hores per a que agafi bé els aromes de la llimona, la canyella i la matafaluga.

Elaboració:

Desfeu la llevadura amb una mica de la infusió de matafaluga. En un bol, bateu els ous amb el sucre, afegiu l'oli, reservant-ne una petita part per al final. Incorporeu la llevadura, la resta d'infusió i la pell de llimona ratllada. Afegiu la farina poc a poc fins aconseguir una massa amb prou consistència. Treballeu-la una estona. Damunt del pedrís, afegiu la mica d'oli que heu reservat i el barregeu amb la massa.

Feu una bola amb la massa i la deixeu reposar, tapada amb film transparent, en un bol fins que dobli el volum. Més o menys és el temps que estareu netejant les maçanes.

Renteu i netegeu de cor i llavors les maçanes. No s'han de pelar. 

Agafeu una llauna per anar al forn i unteu-la amb una mica d'oli. Repartiu la massa per tota la llauna, que no quedi molt de gruix perquè creix al coure's.

Cobriu la massa amb una fina capa de sucre i després espolseu una mica de canyella en pols (en la foto veureu que aquest cop me'n vaig oblidar i la vaig afegir després).

Repartiu les maçanes, una al costat de l'altra, que quedi tota la massa coberta de la fruita. Per acabar, espolseu una mica més de sucre, canyella en pols, una miqueta de farina i un raig d'oli d'oliva. A mi m'agrada esquitxar-la amb una mica d'anís. 
N'hi ha que substituiexen tots aquests ingredients finals amb una "lletada" feta amb oli, farina i sucre i la reparteixen pel damunt del cóc, però a mi m'agrada preparar-la com us he explicat.
Poseu la llauna al forn, a uns 170º, i la deixeu fins que la maçana estigui cuita, aprox. uns 25/30 minuts.



















  • I per acabar, una foto que m'agrada molt. A les vacances, a l'agost, les meves nebodes me van ajudar a preparar un cóc de maçana de l'agredolç, igual que jo ajudava, quan era petita, a la meua iaia Cinteta. Anàvem a l'estany, a la ribera, i preparàvem un cóc que després coíem a la cuineta econòmica que hi havia al porxo de la caseta. Espero que quan siguin grans, siguin elles les que ensenyen als seus fills i filles a preparar aquest cóc tan nostre.


    25 comentaris:

    1. MMMmm....sí senyora!! Un dels grans cócs que es fan a les TErres de l'Ebre!!!
      Salut i petons,
      Olga

      ResponElimina
    2. Brutal aquesta especialitat de la teva terra! I aquestes nebodes teves, apunten moltes maneres a la cuina!

      ResponElimina
      Respostes
      1. És de petits quan els hem d'ensenyar a estimar la cuina i sobretot les nostres tradicions. És l'única manera d'assegurar-nos que tindran continuïtat. Bon estiu Mònica!

        Elimina
    3. M'ha quedat boníssim. Gràcies per compartir la recepta!

      ResponElimina
      Respostes
      1. Me n'alegro molt Anna que t'hagi quedat bò. Aquesta és un de les receptes més tradicionals de les Terres de l'Ebre i, entre tots, hem de fer possible que no es deixi de preparar mai. Bon estiu!

        Elimina
    4. Jo no tinc maçanes de l'agredolç però tinc unes pomes silvestres, un punt àcides...serviran veritat????
      Ptnts
      Glòria

      ResponElimina
      Respostes
      1. Hola Glòria, sí que serviran les teves pomes. Potser el que hauràs de fer és si no són massa àcides, posar-li menys sucre. Pensa que la "gràcia" d'aquest cóc és que el suc que solten les maçanes quan es couen, es barreja amb el sucre i li dóna el característic gust agredolç. És qüestió de jugar amb la quantitat de sucre, però la massa igual te servirà, pensa que jo l'utilitzo per fer-ne coca d'albercocs, de prunes, de nous, de cireres, ... Ja me diràs com ha sortit! Gràcies per visitar el bloc.

        Elimina
    5. Bones. Avui l'he fet amb cireres, fa una oloreta...ja tenim ganes que es refredi per a tastar-lo.

      ResponElimina
    6. Hola, m'agradaria molt poder escriure en catala pero pot ser lamentable... Cuando era pequeño viví un año en Tortosa. Recuerdo un pastel de manzana que compraba mi madre... Han pasado más de 40 años y aún recuerdo su sabor. Lo compraba en una tienda de ultramarinos a la cual debía proveérselo una panadería. Lo vendían en unas bandejas de metal de gran superficie y se compraba al peso. No sé si se trataría del coc de maçanes, El aspecto es muy parecido. Me gustaría mucho identifcarlo. Moltes gracies...

      ResponElimina
      Respostes
      1. Hola, antes que nada disculparme por tardar tanto en contestar, pero la verdad es que tengo el blog un poco abandonado y no había visto el comentario.
        Seguramente el pastel de manzana que recuerdas de tu infancia en Tortosa es el cóc de maçana de l'agredolç. Es un pastel que además de prepararse en muchas casas, se elabora principalmente en hornos y panaderías. Tal como recuerdas, se cuece en grandes bandejas de lata y se divide en porciones que es como se vende normalmente. Lo de venderse al peso no lo he oido ninguna vez, pero también es posible que se vendiera así. Como explico en la receta es un cóc que sólamente se elabora en las Terres de l'Ebre, básicamente porque la variedad de manzana que se utiliza se encuentra aquí. Las auténticas manzanas són pequeñas, de color que varia entre verde, amarillo y rojo claro y lo más característico es que són muy ácidas. Precisamente esta acidez, junto con el dulzor del azúcar y el aroma de la canela, hacen del cóc de maçana de l'agredolç un producto muy apreciado y de sabor inigualable. Actualmente hay panaderias y pastelerias que ofrecen cóc todo el año, pero el mejor momento es a partir de finales de junio y hasta agosto. Como con todo, cada maestrillo tiene su librillo y de un establecimiento a otro puede variar un poco el sabor. Si visitas nuestra zona en verano, no dudes en dirigirte a alguna panadería de pueblo y pedir un "bon tall" de cóc y recuperar así uno de los sabores de tu niñez.

        Bona cuina!

        Elimina
      2. També és un coc típic de les terres del Baix Maestrat.

        Elimina
      3. És que les Terres de l'Ebre, les de més al sud i el Baix Maestrat som cosins germans, compartim moltes tradicions, costums, gastronomia, etc. per cert, també li dieu cóc de maçana de l'agredolç o coca, com se li diu en alguns llocs?

        Elimina
    7. Hola,si no tens del agredolç ,quina poma podriea ficar? Gracies...

      ResponElimina
      Respostes
      1. Disculpa, he estat desconnectada del blog i no he vist comentaris. Pots provar de fer-lo posant menys sucre i amb pomes Granny Smith, que és la varietat pomes àcides que trobaràs sense problema a qualsevol supermercat.

        Elimina
    8. Quina classe de farina fas servir de força o normal
      Em pots enviar la resposta a aquest correu electrònic,
      clarisamayo@gmail.com
      Gràcies

      ResponElimina
    9. Hola, l'he provat dos vegades de fer i les dos m'ha pujat molt la masa, que he fet malament? Gràcies

      ResponElimina
      Respostes
      1. Hola Sara, amb les mides indicades a la recepta a mi me surten 2 cócs grans i la massa sobre 1 cm d'alçada. Suposo que t'has fixat que quan indico els ingredients, ho posa lo dels 2 cócs. També hi té a veure la mida de la llauna, jo utilitzo la més gran que me cap al forn. Si ja tens tot això en compte i continua quedant la massa molt alta, redueix proporcionalment les quantitats dels ingredients o posa una mica menys de llevat. Però insisteixo, aquest estiu ja porto fets uns 12 cócs i sempre els faig amb les mateixes mides i la base queda fineta. Ja me contaràs que tal te surt.

        Elimina
    10. Hola Nuria, moltissimes gracies x la teva recepta, nomes tinc un dubte, te q veure en algo si no es fa en llauna, i es fa en la mateixa bandeja del forn, negra. ?
      Potser influeix en la doblaria en la que mos quedará el coc ja cuit ?
      Salutacions

      ResponElimina
      Respostes
      1. Hola Núria. La doblaria del cóc un cop cuit depèn del gruix de massa que poses en cru, no té res a veure la llauna, a no ser que facis la mida d'un cóc i poses tota la pasta en una llauna petita. No se dir-te ara exactament el gruix de pasta que poso en cru, però diria que 2 o 3 mílimetres.


        Sobre les llaunes, a mi m'agrada utilitzar les típiques llaunes d'alumini o d'acer inoxidable rectangulars, com les que veus a les fotos. Recorda que amb la mida de la recepta, me'n surten dos de cócs.

        Però pots utilitzar la que tingues de llauna o les que porten els forns quan els compres. Això sí, jo no utilitzo llaunes planes perquè l'almívar que es genera amb el suc de les maçanes i el sucre podria caure i embrutar el forn.

        I sobre els gruixos, n'hi ha a qui li agrada una massa cuita superfina, a mi personalment i als de casa també, preferim que tingue sobre 1 cm de gruix un cop cuita, perquè aquesta massa és molt gustosa i si es fa el cóc tan prim, al final només trobes gust de maçana quan, per a mi, l'interessant és la barreja de dolç (massa i sucre) i agre (maçanes).

        Espero haver aclarit el teu dubte i disculpa per tardar tant en contestar.
        Gràcies per visitar el blog.

        Salut

        Elimina
    11. Perdona, quina farina fas servir? Panadera o de repostaría?

      Gràcies.

      ResponElimina
      Respostes
      1. Hola, faig servir farina d'ús comú, la normal. Com és un cóc que es fa a l'estiu i per tant la temperatura ambient és alta, la massa no necessita molt de temps per fermentar (normalment el temps que es tarda a netejar i tallar les maçanes), pel que la farina normal aguanta bé.

        Gràcies per visitar el blog.
        Salut!

        Elimina
    12. A mí he fet un coc de Maçanes. He fet servir maçanes Reineta, altres vegades, utilitzo grammy, perquè són àcides.A veure com surt. Aquí a Tarragona no hi ha manera de trobar les del agredolç. Ja sé que ara no és el temps, però per Sant Joan li dono la tabarra al de la fruiteria, i no hi ha manera. Gràcies per compartir aquesta recepta , que em recorda, quan vivia a Tortosa

      ResponElimina
    13. La peculiaritat d'aquest cóc és precisament la varietat de maçana, però a falta de les de l'agredolç, les reineta i grammy són un bon substitut. Si a l'estiu tens possibilitat de baixar cap als pobles del Delta, a partir de Sant Joan i durant juliol i agost, segur que trobaràs maçanes a fruiteries i mercats municipals. Gràcies per fer la recepta, segur que surt un bon cóc.

      Núria - BenRemenat.cat

      ResponElimina