El Gran Diccionari de la Llengua Catalana (DGLC) defineix cóc com: «nom de diferents menes de coques freqüents a la Cerdanya, l'Urgell, el Camp de Tarragona, el Priorat, el Baix Ebre, els Ports i el Maestrat». I gràcies a la Teresa ara també ser que al Pallars Jussà també empren el mot cóc.
Veig que s'obliden d'anomenar la comarca del Montsià, formada pels pobles on s'acaba Catalunya i comença el País Valencià, tretze pobles on els cócs formen part del nostre receptari culinari i que podem trobar anotats en les velles llibretes de receptes de les nostres mares: cóc ràpid, de iogurt, de taronja, d'ametlla, de mel, de maçana, de brossat, de nous, ...
Haurem de convidar als redactors del DGLC a visitar-nos i descobriran la riquesa culinària de la comarca del Montsià.
La setmana passada, la meva tia em van regalar primentons i albergínies i li he volgut agrair fent-li aquest cóc. La recepta me la va donar fa molts anys la meva sogra. Les taronges són de l'hort dels meus sogres i els ous també són de les gallines que tenen els meus sogres a Aldover. Es nota quan els ous són casolans.
Ingredients:
- 6 ous
- 4 gots de sucre
- 1'5 gots d'oli de girasol
- 2 gots de suc de taronja
- 6 gots de farina
- 2 sobres de llevadura Royal
- 1 pell de taronja ratllada
La mida del got és de 125 cc. Podeu utilitzar farina que incorpori la llevadura, especial epr a fer bescuits, en aquest cas no s'han d'afegir els sobres de Royal.
Elaboració:
Separeu els rovells de les clares. Munteu les clares a punt de neu i reserveu.
En un bol barregeu els rovells amb el sucre, l'oli, el suc de taronja i la pell de taronja ratllada. Remeneu be. Afegiu la farina i quan estigui tot mescalt, incorporeu, poc a poc, les clares muntades.
Poseu la mescla en una llauna i ho poseu al forn a 160º durant 45/50 minuts. Punxeu amb una agulla per saber si està cuit.
Per acabar, espolseu amb canyella i sucre llustre.
Ha d'estar boníssim! Me l'apunto per fer-la!
ResponEliminaMarta
Això és un senyor cóc!! Doncs també s'han deixat el Pallars Jussà1 també diem cóc! aix!
ResponEliminaGràcies Teresa, no sabia que al Pallars també empràveu el mot cóc. Ho he afegit al text de l'entrada. Que se'n recorden de les nostres comarques!
EliminaUna recepta molt interessant...
ResponEliminaEm sembla que ha de ser molt bó...
m'apunto la recepta, tot i que jo el faig molt semblant, aquets el vui probar de fer...
Moltissimes gracies per la teva recepta y la teva aportació...
Gràcies a tu.
EliminaHola Núriam moltissimes gràcies per la teva recepta, es veu bonissim, vaja pintassa que té de bó!!!
ResponEliminaA la Terra Alta també s'anomena cóc...
jo en faig un de semblant, pero amb el teu permís m'apunto aquesta recepta i el faré!!!
Tens tot el permís, per a això estan les receptes d'este blog, per a compartir-les.
Elimina