Braç de patata «estelat»

Aprofitant els darrers dies de calor, aquest cap de setmana ens ha vingut de gust preparar un plat d'estiu: un braç de patata farcit amb tonyina, pebrot, ou i cogombrets.

Seguint en la línia de les receptes que hi vaig publicant és senzill d'elaborar i pràctic, perquè el podeu deixar preparat la nit abans i en el darrer moment només caldrà fer-li la decoració.

Per preparar-lo necessitareu:

• 4 o 5 patates de mida mitjana especial per a bullir 
• Tonyina
• Ous durs
• Pebrot roig
• Cogombrets
• Sai, oli, pebre i nou moscada

Elaboració:

Bulliu les patates senceres i tritureu-les. Podeu utilitzar un passapurés o aixafar-les (1) amb una cullera xafadora. A mi m'agrada utilitzar el morter (2).

Condimenteu les patates amb sal, pebre negre molt i nou moscada. Afegiu una mica d'oli d'oliva i un xorret de llet per tal d'amorosir el puré.

Deixeu refredar una mica i poseu damunt del pedrís un drap net i al damunt una tira de film transparent. Escampeu al damunt la patata fins fer un rectangle de 1/2 cm. de gruix. Poseu al damunt una mica de maionesa, no molta. 

Repartiu la tonyina, el pebrot, la clara dels ous durs (el rovell l'utilitzarem per decorar) i uns cogombrets en vinagre tallats petits. Hi podeu afegir tàperes, surimi, anxoves, olives farcides, el que vulgueu però personalment no m'agrada barrejar tants sabors, prefereixo pocs ingredients per trobar el gust de cada cosa.

Enrotlleu el braç ajudant-vos del film transparent, tal i com podeu veure a les imatges. Emboliqueu amb el drap i guardeu a la nevera mínim un parell d'hores per a que el braç agafi consistència. Ho podeu fer la nit abans.

A l'endemà només caldrà treure el film, cobrir amb una mica de maionesa i els rovells de l'ou ratllat i unes tires de pebrot o amb unes olives i unes anxoves o el que us vingui de gust.

A casa nostra hem volgut decorar el braç de patata pensant en proper el 25-N. Perquè tots tenim dret a decidir la decoració que volem, no?

(1) Si us agrada l'all, al moment d'aixafar les patates hi podeu barrejar un parell d'alls confitats, li donaran un sabor molt interessant.

(2)Cada cop que utilitzo aquest morter me'n recordo dels meus iaios Juanito i Cinteta. Aquest morter, que té més de 100 anys, perquè ja era de la iaia de la meva iaia, estava a la caseta de l'estany (que era com sempre hem anomenat la caseta de la ribera, que està molt a prop de l'estany de l'Encanyissada). Un dia, fa més de 15 anys, va sortir a la conversa que el morter estava abandonat a la ribera i vaig dir que em faria goig tenir-lo. Juanito no va esperar gens i a l'endemà mateix, a primera hora, va agafar el 4L i se'n va anar a buscar-lo. El va netejar amb lleixiu, per tornar-li blancor a la pedra, i me'l va donar. La veritat és que amb el que pesa em seria més fàcil utilitzar una altre que tinc molt més lleuger, però aquest morter és quelcom més que un morter, quan l'estic utilitzant no puc evitar pensar amb Juanito i amb Cinteta i que el mateix morter que tinc a les mans ha estat a les mans de les meues rebesàvies. 
.................................................................

I si teniu ganes de continuar llegint, ho feu amb aquest poema que va escriure Joan Maragall el 1903.

LA NOSTRA BANDERA

Alcem els cors, que ja tenim bandera
enarborada sota el nostre cel.
En nostres mans ha nat com rosa vera,
la flor en l'espai, pro en nostre pit l'arrel.

Els bells colors ha desplegat en l'aire,
l'amor hi lluu en l'or barrat de sang,
escampa arreu la poderosa flaire
amb què reneix un poble fort i franc.

Agermanats per ella en pau i en guerra
marxem units per viure i per morir.
Santa és ta causa, catalana terra;
bell és el seny en què ha volgut florir.

Oh, Catalunya! nostra mare aimada.
Viurem fidels al seny del teu amor.
Si cal morir servant la flor sagrada,
caurem contents bo i estrenyent-la al cor.

Joan Maragall (1860-1911)