La galera és un crustaci que es troba a tot el Mediterrani, però amb molta més abundància a la costa del Delta de l’Ebre.
Malgrat que als mercats i peixateries se’n pot trobar durant tot l’hivern i primavera, els millors mesos per consumir-la és al gener i febrer, que és quan estan ovades. A la primavera comença la posta d’ous.
La galera és de carn fina i molt gustosa, el que configura un sabor especial a brous, fumets i arrossos. Al Delta de l’Ebre ens agrada consumir-la fregida o a la planxa.
Quan era petita, a casa, la meva mare en solia preparar una bona safata i mentre anàvem pelant les galeres (són una mica ronyoses de menjar i has de vigilar de no punxar-te), anàvem sucant pa a l'oli de fregir-les. Això sí, a part d'un plat exquisit, també és molt calòric (per l’aportació de l’oli, no per les galeres que és un crustaci amb poca aportació calòrica), però en aquella època això de les calories ens importava ben poc.
L’inconvenient de fregir-les és que solen esquitxar bastant. Un dia vaig provar de fer-les al forn i des d'aquell moment, sempre les preparem així, evitem esquitxos i estar pendent de donar-los la volta.
L’elaboració és ben senzilla: compreu galeres ben fresques (normalment a les peixateries encara són vives). Netegeu-les bé, poseu-les en una safata per anar al forn. Saleu-les, repartiu pel damunt uns alls laminats, tireu un bon raig d’oli d’oliva i un altre de conyac o rom.
Poseu la safata al forn escalfat a 180º durant 10 minuts.
Acompanyeu les galeres d’una bona amanida assortida d’enciams i brots.
Receptes amb galeres publicades en aquest bloc:
- Arròs amb galeres
- Arròs melós amb galeres i carxofes
- Espaguettis de tinta amb galeres i primentó roig
- Fideuada
.
Miraré de trobar-ne i preparar-les així. Jo sóc del parer que el marisc, com menys fet millor!!! Petons!
ResponElimina