Ahir diumenge, per dinar, vam pensar en preparar unes patates farcides de bacallà, però se'ns va tirar el temps a sobre, ja que vam fer conserva de samfaina i ja sabeu que això és una mica entretingut. La solució, ja que teníem el bacallà dessalat, era preparar el plat en forma de pastís, sense entretenir-nos a buidar les patates i farcir-les.
Ara, quan estic publicant la recepta, se m'ocorreix que hagués pogut afegir unes tomatetes seques, perquè el bacallà i les tomates són bons amics, però que hi farem? Un altre dia repetirem la recepta i les afegirem.
Ingredients per a 5/6 persones:
- 3 patates grosses
- Bacallà (vaig oblidar-me de pesar-lo, però podeu posar més o menys quantitat en funció del que us agradi)
- 2 grans d'all
- 1 got ( 200ml) de llet sencera, també podeu utilitzar crema de llet
- Nou moscada
- Pebre
- Sal
- Oli
- Formatge ratllat
Elaboració:
Bullir les patates amb pell. Deixeu refredar una mica i peleu-les. Esmicoleu el bacallà dessalat.
Poseu una paella al foc amb oli d'oliva, afegiu un parell d'alls laminats i deixeu enrossir. Afegiu el bacallà i sofregiu-lo durant un parell de minuts.
Mentrestant, feu puré les patates (a mi m'agrada fer-ho amb el morter de la meva rebesàvia).
Afegiu el puré a la paella, barregeu-lo amb el bacallà i deixeu coure, sense parar de remenar, un parell de minuts. Afegiu la llet (jo la calento una mica al microones). Barregeu bé, afegiu una mica de pebre negre molt, nou moscada i comproveu de sal.
Agafeu un motlle que pugui anar al forn, unteu amb una mica d'oli, aboqueu el contingut de la paella i cobriu amb formatge ratllat, en aquest cas, mozarella.
Poseu al forn a 170º durant 10 minuts i gratineu un parell de minuts, vigilant que no es cremi el formatge.
Deixeu refredar una estona abans de servir. Si el serviu massa calent, serà complicat fer-ne les porcions perquè perdrà la forma. Podeu preparar el pastís d'un dia per a l'altre i calentar al microones.
Ja us hem dit que no teníem gaire temps, per això la guarnició són unes simples tomates amanides amb una mica d'orenga i oli d'oliva.
.
.
uau... boníssim, Núria!
ResponElimina