Us avanço que aquest plat no és santo de mi devoción. La col m'agrada, però en lloc de bullida la prefereixo tallada a tiretes i saltada en una paella o wok, d'aquesta manera conserva el sabor i la textura.
Les sardines de casco no m'agraden gaire, les trobo massa salades. Recordo que ma mare, quan érem petits, solia fer-ne. Fregia les sardines amb un bon dit d'oli. Després, aquell oli el posava en un plat, agafàvem una llesca de pa, la sucàvem amb tomàquets de penjar i després li posàvem a sobre l'oli, que havia agafat el gust i la salabror de la sardina. Això sí que ens agradava a tots.
Malgrat que, com us dèiem abans, no som devots d'aquest plat, l'hem volgut publicar igualment perquè forma part del nostre receptari, vindria a ser com el trinxat de la Cerdanya en versió ebrenca.
Ingredients (2 persones):
- 1 col de tamany petit
- 1 patata
- 2 sardines de casco
- 3 grans d'all
Elaboració:
Bulliu la patata i la col. Poseu-la en una escorredora i mentre la verdura encara està calenta, amb una cullera de fusta o una forquilla, l'aneu trinxant. Reserveu.
Netegeu les sardines de casco. Poseu una paella al foc amb una mica d'oli, poseu els grans d'all amb la pell i les sardines i deixeu que es fregeixin. Retireu les sardines de la paella i les reserveu.
Afegiu la col i la patata a la paella i ho sofregiu a foc moderat. Ma iaia sempre deixava que la part de baix s'agarrés, així quedava més torradet. De fet, ella li donava forma de truita.
Serviu posant la col en un plat acompanyada de la sardina.
Sardina de casco! El nom és genial, i la pinta encara més, sobre aquest llit de col sofregida. Petons!
ResponElimina