Arròs amb botifarra negra i carxofa

Aquest passat dissabte, vam anar a la XV Festa de l'oli de La Fatarella. Vam arribar a aquest municipi de la Terra Alta al voltant de les 11 del matí i, tot i que la fira durava tot el cap de setmana, ens vam trobar que moltes parades encara estaven per muntar. Suposo que el motiu és que la inauguració oficial no es va fer fins dissabte la tarda i la majoria de visitants s'esperava per a diumenge, sobretot perquè aquest dia és quan estava previst fer l'esmorzar popular amb la tradicional clotxa.

De tota manera, això ens va suposar un avantatge: ens va permetre passejar pels carrers empedrats del poble amb molta més tranquil·litat, aturant-nos per observar millor els "perxes" (trams de carrers que estan coberts per bigues de fusta i arcades de pedra), les restes de l'antiga muralla que protegia la vila, símbols i inscripcions esculpits en pedra, com ara la Creu de Sant Joan, visitar l'església renaixentista de Sant Andreu, amb façana d'estil barroc.

• 
• 
.
• 
• 

En sortir de l'església, vam entrar a la carnisseria Cal Carnisser per comprar entre altres embotits, la botifarra negra que hem emprat per prepar l'arròs d'aquest post. Al carrer de Santa Ubaldesca, vam trobar el Forn de Baix, on vam comprar un "barrot", una barra de pa de farina de blat amb una forma singular, cuit en un forn de pedra on es treballa amb foc directe; també vam comprar un licor d'avellanes casolà. A l'aparador del forn també hi havia coca d'avellanes, pastissets, coques fines, corassons, capcetes, coca de maçana, ...

Abans de marxar, vam tornar a passar per l'estand de la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de la Fatarella, per comprar una garrafa d'oli arbequí, que comercialitzen sota el nom "Raig d'hivern" i un formatge d'ovella "Serra del Tormo", elaborat per un petit productor de la Torre de l'Espanyol.

Vam marxar de la Fatarella cap a Vilalba dels Arcs, on després de passejar pel poble (no vam poder comprar vi perquè passaven pocs minuts de la 1 del migdia i la Cooperativa i altres cellers ja havien tancat), vam dinar a l'Hotel-Restaurant Nou Moderno. 

• 
• 
.
• 
• 

La Fatarella i Vilalba dels Arcs, dos pobles de la Terra Alta que us recomanem visitar.

I ara, la recepta:

Ingredients (2 persones):

• 250 grs de costella de tossino
• 1/2 ceba
• 1 primentó verd del tipus italià
• 1 tomàquet de penjar
• 1 culleradeta de pebre roig
• 2 dents d'all
• 3 carxofes
• 1 grapat de rossinyols secs
• Unes rodanxes de botifarra negra
• 200 grs d'arròs de la varietat Bahía
• 1 litre de brou de pollastre o aigua*

*Tingueu en compte al posar l'aigua per coure l'arròs, el tipus de recipient que utilitzeu per a coure'l, com més gran, més líquid s'evaporarà. Al preparar arròs sec, a casa, ens agrada fer-lo amb una paella gran, per a que quedi una capa fina d'arròs, per això ens fa falta més líquid que si ho fessim en una paella més petita.

Elaboració:

Sofregiu la costella amb una mica d'oli. Quan sigui rossa, afegiu la ceba i el primentó trinxat. Deixeu que agafi color i afegiu l'all trinxat i el tomàquet (on haureu barrejat una culleradeta de pebre roig, així no hi haurà perill de cremar-se).

Deixeu que el sofregit es faci a poc a poc, si fes falta, podeu afegir una mica de brou o aigua, per evitar que es cremi.

Mentres, netegeu i talleu les carxofes. Afegiu-les al sofregit juntament amb els rossinyols secs (que prèviament haureu hidratat amb aigua). Doneu unes voltes i afegiu l'arròs. Sofregiu-lo durant dos o tres minuts i tot seguit afegiu el brou o l'aigua ben calenta.

Deixeu coure a foc fort durant 5 minuts i després baixeu la potència a moderada. En aquest moment, poseu les rodanxes de botifarra negra. 

Deixeu coure fins que l'arròs estigui al punt. La varietat bahía normalment te una cocció d'entre 12-13 minuts i un cop el foc apagat, s'ha de deixar reposar 3-4 minuts.

Que vagi de gust!

• 
• 
.
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Galeres al forn

La galera és un crustaci que es troba a tot el Mediterrani, però amb molta més abundància a la costa del Delta de l’Ebre.

Malgrat que als mercats i peixateries se’n pot trobar durant tot l’hivern i primavera, els millors mesos per consumir-la és al gener i febrer, que és quan estan ovades. A la primavera comença la posta d’ous. 

La galera és de carn fina i molt gustosa, el que configura un sabor especial a brous, fumets i arrossos. Al Delta de l’Ebre ens agrada consumir-la fregida o a la planxa. 

Quan era petita, a casa, la meva mare en solia preparar una bona safata i mentre anàvem pelant les galeres (són una mica ronyoses de menjar i has de vigilar de no punxar-te), anàvem sucant pa a l'oli de fregir-les. Això sí, a part d'un plat exquisit, també és molt calòric (per l’aportació de l’oli, no per les galeres que és un crustaci amb poca aportació calòrica), però en aquella època això de les calories ens importava ben poc.

L’inconvenient de fregir-les és que solen esquitxar bastant. Un dia vaig provar de fer-les al forn i des d'aquell moment, sempre les preparem així, evitem esquitxos i estar pendent de donar-los la volta. 

L’elaboració és ben senzilla: compreu galeres ben fresques (normalment a les peixateries encara són vives). Netegeu-les bé, poseu-les en una safata per anar al forn. Saleu-les, repartiu pel damunt uns alls laminats, tireu un bon raig d’oli d’oliva i un altre de conyac o rom. Poseu la safata al forn escalfat a 180º durant 10 minuts. 

Acompanyeu les galeres d’una bona amanida assortida d’enciams i brots. 

Receptes amb galeres publicades en aquest bloc: 

• Arròs amb galeres 
• Arròs melós amb galeres i carxofes  
• Espaguettis de tinta amb galeres i primentó roig  
• Fideuada

• 
• 
.
• 

Torradeta amb anxoves i tomatetes confitades (aperitiu)

Elaboració:
Talleu una llesqueta de pa, torreu-la. Poseu al damunt unes tomatetes confitades i un parell d'anxoves. Espolseu amb una mica d'orenga i afegiu un rajolí d'oli d'oliva.

Pollastre especiat al forn

Aquesta és una manera diferent de preparar el pollastre. Podeu utilitzar les espècies i herbes aromàtiques que més us agradin. 

Ingredients:

• 1 pollastre
• Espècies i herbes aromàtiques: pebre negre, pebre roig, nou moscada, gingebre (pot ser fresc o sec), orenga, romer, frígola, ... i si us agrada un toc picant, unes gotes de Tabasco.
• 2 cebes
• 3 patates
• 1 copeta de vi blanc
• Sal
• Oli

Elaboració:
En un bol poseu totes les espècies i afegiu un bon raig d'oli. Amb aquesta barreja, pinteu el pollastre i deixeu que vagi marinant-se a poder ser duran 1 hora aproximadament.

Agafeu una safata de forn i poseu el pollastre, repartiu la ceba tallada a grills. Tireu un raig d'oli i la copeta de vi blanc.

Poseu la safata al forn, prèviament escalfat, a 180º. Mentres, renteu les patates i bulliu-les amb pell fins que quasi siguin cuites. Peleu-les i talleu-les a grills grossos. Quan faltin 15 minuts per a que el pollastre estigui cuit, afegiu les patates i ja teniu el plat acabat.

• 
• 
.
• 
• 
• 

Cigrons amb bacallà i espinacs

Aquest és un plat clàssic de la cuina de secà i també molt tradicional menjar-los durant la Quaresma. Un plat de cullera dels que ens agraden a casa, gustós i per acompanyar amb una bona llesca de pa.

Ingredients (4 persones):

• 200 grs de cigrons secs (podeu utilitzar els cigrons ja bullits)
• 350 grs de bacallà desalat
• 2 patates
• Espinacs (al vostre gust)
• 1 ceba
• 2 tomàquets de penjar
• 2 grans d'all
• 1 culleradeta de pebre roig

Elaboració:
Poseu en remull els cigrons. A l'endemà, els escorreu i netegeu al raig d'aigua. Poseu una olla al foc amb aigua, una carlota, mitja ceba i una fulla de llorer. Quan arranqui el bull, poseu els cigrons i deixeu-los fins que estiguin cuits, ben bé una hora, dependrà de la varietat de cigrons.

Agafeu una cassola, poseu un raig d'oli i comenceu a fer el sofregit amb la ceba trinxada, l'all i els tomàquets ratllats. Afegiu el pebre roig i deixeu que el sofregit es faci poc a poc.

Poseu els espinacs i les patates, doneu un parell de voltes i afegiu aigua calenta (o el mateix brou de bullir els cigrons), fins cobrir els ingredients i una mica més. Deixeu que bulli durant 10/12 minuts i afegiu els cigrons i el bacallà desalat i deixeu coure fins que la patata estigui toba.

• 
• 
.
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Moniato fregit i arrebossat amb sucre

He volgut entrar aquesta recepta no tant per explicar com es prepara, ja que no té cap dificultat, sinó perquè em porta records de quan era petita i el meu pare en solia preparar. 

Normalment, a l'hort, el meu pare sembrava moniatos taronja, no solia fer-ne de blancs. Per cuinar-los, els tallava a rodanxes, els fregia amb oli d'oliva i després els arrebossava amb sucre i ens els menjàvem de postre o per berenar. La veritat és que cuinats d'aquesta manera no m'agraden gaire, els prefereixo bullits o rostits, però aquest passat dissabte, mentre en preparava confitura, em va vindre a la memòria els moniatos fregits i no vaig poder estar-me de fer-ne un.

Des de fa un parell d'anys, i a petició meva, el meu pare torna a plantar moniatos per fer-ne confitura. En planta de les dues varietats, de blancs i taronja, encara que les moniateres taronges són molt més productives, d'un solc plantat de cada classe, del blanc collim la meitat que de l'altre. Amb la confitura farcim pastissets, un dolç molt típic de les terres del sud de Catalunya i dels pobles de Castelló i València, que es prepara sobretot pels voltants de Nadal. 

Per si us interessa, us deixo l'enllaç a la recepta dels pastissets de cabell d'àngel, només cal substituir un farcit per la confitura de moniato, la massa és la mateixa.