30 de set. 2013

25ena. Fira del torró i la xocolata a la pedra d'Agramunt

He vist pel Facebook una campanya que convida als catalans a que el dissabte 12 d’octubre, Día de la Hispanidad, es quedin al sofà de casa fent una "migdiada catalana". Malgrat coincidir en el fons de la campanya i que a casa no tenim cap Pilar per celebrar-ne el seu sant, no li faré cas. He vist que aquell cap de setmana i coincidint amb l'efemèride, a tot Catalunya s’organitzen un seguit de festes i fires i he pensat que la millor manera de fer país, més que quedar-me a casa, és visitar-ne alguna per conèixer les tradicions i els productes que promocionen els municipis que les organitzen.

Al peu d’aquest post, deixo una llista de fires i festes (segur que en fa falta alguna) per si és del vostre interès. Jo m’he decidit per visitar la Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra d’Agramunt, que se celebrarà el 12 i 13 d’octubre, una fira que enguany arriba a la 25ena edició.

Segur que la majoria heu sentit a parlar d’aquest producte que mai falta a les nostres taules per Nadal, així com del prestigi i qualitat del torró que s’elabora a Agramunt, reconegut amb el distintiu Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

La història del torrò d’Agramunt ve d’antic, segons expliquen al web de la IGP.  
S’han trobat documents datats el 1741 que ja parlen de l’elaboració del torró a la vila. A partir d’aquests documents es demostra que l’activitat de torronaire era un dels oficis més nombrosos i per tant, això vol dir que la tradició es remunta molt més abans del 1741.
A la Fira de Nadal de Barcelona exposaven les seves parades els torronaires d’Agramunt i els de Xixona, buscant els portals de les cases més cèntriques. Ben aviat va sorgir la rivalitat entre els artesans catalans i valencians i van ser aquests darrers els que, finalment, van ocupar els punts més estratègics.
Els d’Agramunt, per diferenciar-se dels de Xixona es vestien de pagès endiumenjats, els homes es posaven una barretina i les dones un mocador de seda blanc.  
Durant la Guerra Civil l’activitat torronaire es va paralitzar. Un cop finalitzada la guerra, l’activitat es va rependre però amb molts de problemes per abastir-se de la matèria prima, sobretot d’avellana. Durant la postguerra algunes famílies van haver de tancar els seus obradors, però d’altres van continuar mantenint l’elaboració de forma artesanal.
L’any 1988, i amb la finalitat de promocionar i reivindicar el torró d'Agramunt, s’organitza per primer cop la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, una iniciativa del Foment Pro-Mercat d’Agramunt i Comarca. Des d’aquell any es ve celebrant el segon cap de setmana d’octubre, convertint-se en una de les fires de referència de la tota la província de Lleida.

Són diverses les activitats que s’organitzen durant els dos dies que dura la Fira. A més de la carpa amb els expositors multisectorials, hi ha l’Aula del Gust, on s'organitzen tallers, la Carpa de la Cuita, on els mestres torronaires elaboren en directe diverses vegades al dia el torró d’Agramunt; una exposició amb estris antics que s’utilitzaven en l’elaboració del torró i la xocolata a la pedra, una mostra d’oficis, parades d’artesans i un espai adreçat als més petits completa aquesta fira.
Curiosament, el torró d’Agramunt guarda similitud amb el torró de Xerta (Baix-Ebre), elaborat amb mel, sucre, avellanes torrades i clares d’ou. Un cop barrejada, la massa es va dispositant entre làmines de pa d’àngel de forma rodona. Possiblement aquesta forma comuna d'elaborar el torró es deu a que totes dues poblacions han seguit elaborant-lo com es recull al "Llibre de totes maneres de confits", un manuscrit de cuina del s XV.

Actualment, gràcies a l’atorgament del distintiu Indicació Geogràfica Protegida (IGP), de la promoció que se'n fa a través de la Fira i reforçat amb actives i exitoses campanyes publicitàries, els torrons d’Agramunt es poden trobar a la majoria de supermercats, botigues i grans superficies com un producte aretesà d'excel·lent qualitat.

Esperem amb ganes que arribi el 12 d’octubre per passar una jornada ben dolça, entre aromes de xocolata, mel, avellanes i ametlles. I de passada, visitar la vila d'Agramunt i degustar la seva cuina en un dels seus restaurants.

PROGRAMA DE LA FIRA DEL TORRÓ I LA XOCOLATA A LA PEDRA D'AGRAMUNT


Festes i fires que s’organitzen el 12 d’octubre de 2013
  • Fira del Torró i de la xocolata a la pedra d’Agramunt.
  • Fira del Bandoler i Festa del Remei d’Alcover.
  • Fira del Vent del Pla de Santa Maria.          
  • Fira ramadera de Bellver de Cerdanya.
  • Festa de l’Aiguardent del Prat de Comte.   
  • Aplec de la Sardana i Fira d’Artesans a Vilassar de Dalt.   
  • Festes del Remei d’Alcanar. 
  • Festa de l’Aiguardent del Prat de Comte.   
  • Festa de la Verema i el Vi de Verdú.   
  • Festa del Most a La Granada.          
  • Jornades Gastronòmiques de Tardor de Torredembarra.
  • Festa de la Verema a Hostalets de Pierola.
  • Festes del Barri de la Font Vella.
  • Festes del Pilar d’Igualada.
  • Fira d’Artesania a Canet de Ma.    
  • Fira ramadera de Bellver de Cerdanya.      
  • Mercat d’oficis del segle XIII per la Festa Major Barri de l’Hospital a Olesa de Bonesvalls.       
  • Fira del Rovelló a Coll de Nargó.     
  • Fira del Bolet a Llagostera.  
  • Fira d’Artesania de la fusta i del moble a la Sénia.
  • Festival Teatre Màgic a Tarragona i La Canonja.   
  • Clickània, Festival de Clicks de Playmobil a Montblanc.
  • Expo Reus. Fira Multisectorial.
  • CupCake Reus. 1er Saló de Pastisseria Creativa.



Font de la informació publicada en aquest post:  

La Vianda, un blog per saber més del sector càrnic

Ahir vaig descobrir “La Vianda” (http://blog.gremicarn.cat/), un blog molt interessant que ha posat en marxa el Gremi de Carnissers, Xarcuters iCansaladers de Barcelona i Comarques.

El blog va nèixer amb la voluntat de compartir amb tots aquells que sentim passió per la cuina i pel bon menjar, però sobretot amb els que defensem els productes de casa nostra i  consum de proximitat, consells i altres curiositats sobre el món de la carn i derivats.

A La Vianda podreu trobar entrevistes a personalitats relacionades amb el món de la cuina; a part d’artesans carnissers i xarcuters, també hi col·laboren  cuiners de renom,  crítics gastronòmics i professionals de la nutrició i la dietètica, que comparteixen els seus coneixements i la seva experiència.

A La Vianda també expliquen com fer bones fotografies dels plats que cuinem, un tema interessant per a tots aquells que tenim un bloc de cuina, informació sobre cursos i jornades sobre gastronomia i consells per a treure’n el millor profit de carns i altres elaborats.

Felicitem al Gremi de Carnissers, Xarcuters i Cansaladers de Barcelona i Comarques per aquesta iniciativa i us recomanem a fer una visita a La Vianda.




29 de set. 2013

Arròs amb conill i rovellons



Dissabte vam comprar rovellons al Mercat d'Amposta per preparar aquest arròs i uns canelons farcits de rovellons i albergínia, recepta que publicarem en una altra entrada.
Per a l'arròs hem utilitzat també unes faves del nostre hort que teníem congelades. També hem posat un grapat de bajoques (mongeta tendra), però potser hauríem d'haver posat només una de les dues verdures, perquè no ens ha deixat gaudir suficientment de l'arròs Ricentum, un bomba de grandíssima qualitat. Si parlo així d'aquest arròs d'autor (l'arrosser és amic meu, però no per això vull deixar de ser objectiva), no ho faig per fer-li propaganda, sinó perquè realment m'entusiasma la seva textura de gra solt i com absorveix el líquid per a després, un cop cuit, transformar cada gra en un concentrat de sabors. 

Ingredients (2/3 persones):
  • 200 grs arròs bomba Ricentum
  • 400 grs de conill (nosaltres hem barrejat conill i pollastre)
  • 1 pebrot roig petit
  • 1 pebrot verd petit
  • 2 grans d'all
  • 2 tomàquets
  • 6 rovellons de mida mitjana
  • 1 grapat de favetes i un grapat de bajoques (mongeta tendra)
  • 1 litre de brou de pollastre
  • Sal
  • Oli


Elaboració
Feu a tires la meitat dels primentons i la resta els talleu a trossets petits. En una paella, fregiu les tires de primentons i reserveu. Poseu a fregir el conill i pollastre. Quan siguin rossos, afegiu els primentons i deixeu que es vagi fent tot junt. Afegiu l'all trinxat, li doneu un parell de voltes i poseu el tomàquet ratllat. Deixeu que es faci bé el sofregit.
Afegiu les bajoques, els rovellons tallats a trossos petits i les faves (abans les hem bullit uns minuts). Deixeu rossejar 3 o 4 minuts, afegiu l'arròs i barregeu-lo amb la resta d'ingredients, deixant que agafi una mica de color.
Afegiu el brou ben calent i deixeu coure durant 5 minuts a foc fort. Baixeu el foc i deixeu coure fins que l'arròs estigui al punt. Decoreu amb les tires de pebrot que havíeu reservat i deixeu reposar 5 minuts abans de servir.

  • .

Torradeta de sobrassada amb mel


27 de set. 2013

Els "trumfos" o patates de Prades

Aquest passat dissabte vam fer una sortida a Prades per anar a comprar trumfos. Possiblement molts no sabreu de què us parlo quan dic "trumfos", però així és com anomenen a les famoses patates de Prades els prop de 700 habitants d'aquest vila. Situada a 950 metres d'altitud, a la comarca del Baix Camp, Prades també és coneguda com la Vila Vermella, per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis. 
Al terra de la plaça, davant de l'esglèsia i al costat de la font renaixentista, hi ha un poema de Mossèn Ramon Muntayola que fa referència a aquest qualificatiu: 

"Vila vermella de Prades
no planys la vista ni els pins.
Tens les aigües regalades
i pendents tots els camins."
R. Muntanyola


Asseure's a una de les terrasses dels bars que hi ha als porxos de la plaça és tot un plaer, sobretot durant la tardor i la primavera, quan s'agraeix l'escalfor del sol, ja que aquest és un municipi que durant l'hivern assoleix temperatures molt baixes i la neu n'és present diverses vegades. L'estiu és calurós, però amb les nits fresques, el que ha convertit Prades en un concorregut destí d'estiueig. 




El clima de muntanya dels pobles que formen la serralada de les Muntanyes de Prades, és idoni per al cultiu de la patata. En aquesta zona es conrea la varietat kennebec, un cultiu que gaudeix del distintiu d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP) i que inclou als municipis Prades, Capafonts, la Febró i Arbolí.

Els trumfos de Prades són de pell fina i de color blanquinós, tenen una textura consistent i farinosa i el seu gust és dolç i molt saborós.  La collita comença a mitjans de setembre, amb una producció d'uns 300.000 quilos que no cobreix la demanda dels consumidors. El Consell Regulador de la IGP Patata de Prades vetlla pel compliment del reglament, la qualitat i la promoció del producte i per evitar-ne el el frau, tots els sacs de 3 quilos, que és la mida amb la que es comercialitza, porten un segell identificatiu.









El diumenge següent a l'Onze de Setembre, coincidint amb el començament de la collita, a Prades se celebra la Festa d'inici de la Campanya de la Patata, amb un esmorzar on el tubercle n'és el protagonista. La plaça s'omple de parades d'artesans i venedors d'arreu de Catalunya i de visitants que no es volen perdre la jornada, sobretot el concurs de truites que té lloc al migdia. 
Aquesta no és la única de les festes que organitza la vila de Prades, n'hi ha de molt concorregudes com la Festa de la Farigola, la Festa del Cava (durant una nit, pels quatre gals de la font, raja cava enlloc d'aigua), la Festa de la Verge de l'Abellera i la Festa Major en honor de Santa Florentina, a la segona quinzena d'octubre.

Quan nosaltres vam fer la visita, la Festa de la Patata s'havia celebrat el diumenge anterior (el 15 de setembre), el que ens va permetre passar una estona fent un cafè i prendre el sol a una de les terrasses de la plaça i passejar pels carrers del poble amb molta més tranquil·litat. 
Vam comprar un pa de pagès d'aquells ben grossos, de quilo, a la panaderia que hi ha sota els porxos; a la botiga de la Cooperativa vam comprar les patates i també avellanes. Algun any ens hem arribat fins a Prades cap a finals d'octubre i hem comprat castanyes. Ara encara era aviat, però se'n podien veure madurant als castanyers del passeig que duu al començament de la sendera per arribar al Coll del Serafí o als Pous de Gel, dos dels anomenats Camins Naturals Muntanyes de Prades.

La caminada la vam deixar per a un altre dia, vam preferir arribar fins a l'ermita de Sant Miquel, a les afores del poble i asseure'ns una estona per "escoltar" el silenci. Un silenci que només va ser trencat al cap d'una estona per tres famílies amb nens petits que arribaven de fer una excursió. Prades basa part de la seva economia en el turisme, sobretot el turisme familiar, els que tenen una segona residència i els que simplement van a passar el dissabte o el diumenge.


Vam dinar al restaurant La Botiga: uns canelons de bolets i de segon llonganissa de Prades amb escalivada i unes patates fregides que feien honor a la seva merescuda fama, tot acompanyat d'un vi negre jove de la denominació d'origen Montsant.

Ara només ens fa falta preparar i publicar una recepta amb els preuats "trumfos", però això ho haurem de deixar per una altra entrada. De moment, n'hem pogut menjar unes quantes de fregides i us asseguro que val la pena fer el viatge, malgrat que les patates són només una excusa per gaudir del paisatge i la bona gastronomia de Prades i dels pobles del voltant.

15 de set. 2013

Pastís d'albergínia


Aquest pastís l'hem fet amb el farcit que ens va sobrar de preparar els primentons de la recepta anterior.

Ingredients:
  • Albergínies
  • Farcit 
  • Sal
  • Oli
  • Farina
  • Mozarella 

Elaboració:
Talleu unes albergínies a rodanxes, enfarineu-les lleugerament i fregiu-les en una paella amb oli d'oliva. Deixeu-les escórrer sobre paper absorvent. 
Repartiu les llesques d'albergínia en un motlle que pugui anar al forn. Aboqueu al damunt el farcit i cobriu amb la resta d'albergínia.
Poseu una mica de mozarella al damunt i poseu al forn, prèviament escalfat a 160º durant 15 minuts. Podeu gratinar-ho durant un parell de minuts.
Deixeu refredar abans de servir.

  • .

Primentons verds farcits


Una altra recepta amb productes d'aquesta temporada: primentons farcits. 

Ingredients
  • Primentons verds del tipus italià
  • Ceba
  • Albergínies
  • Carbassons
  • Ceba
  • Carn picada
  • Tomàquet triturat
  • Fulles d'alfàbrega
  • Sal
  • Oli

*No posem quantitats perquè dependrà si voleu farcir molts primentons. En aquesta recepta hem fet molt de farcit perquè el que ens ha sobrat l'hem utilitzat per preparar un pastís d'albergínia.

Elaboració:

Peleu i talleu l'albergínia a dauets, saleu-la i deixeu-la reposar en un escorredor durant una hora més o menys, per a que perdin l'amargor.
Poseu una paella al foc amb una mica d'oli i comenceu a fregir la carn picada. Quan comenci a agafar color, afegiu una ceba trinxada. Deixeu coure tot junt durant uns 5 minuts i afegiu els dauets d'albergínia. Abans de posar-los a la paella, els haureu rentat i escorregut. Passats 5 minuts més, afegiu el carbassó també a dauets. Deixeu coure 3 o 4 minuts i afegiu el tomàquet triturat. 
Deixeu coure a foc lent fins que el tomàquet estigui cuit. Recordeu d'afegir a mitja cocció el tomàquet unes fulletes d'alfàbrega, a poder ser, fresca. Rectifiqueu de sal. Poseu el farcit en una safata i deixeu refredar.
Renteu i netegeu de llavors els primentons. Aneu-los farcint i poseu-los en una safata d'anar al forn.
Saleu-los i tireu un rajolí d'oli d'oliva pel damunt.
Poseu la safata al forn a 180º durant uns 30 minuts, vigilant que no es cremin, fins que els primentons s'hagin cuit.
Podeu acabar el plat cubrint els primentons d'un beixamel lleugera i una mica de formatge i gratinar-los o bé preparar una salsa de tomàquet, però nosaltres hem preferit no afegir res més.
  • .

Cóc de llet amb melmelada de préssec


Encara ens queda algun pot de melmelada de préssec de l'any passat i com aquesta setmana volem fer la de la temporada, hem pensat que podríem fer un cóc i utilitzar-ne un pot.


Ingredients:

  • 4 ous
  • 2 gotets (mida iogurt) de sucre
  • 1 gotet d'oli de girasol
  • 1 gotet de llet sencera
  • 4 gotets de farina
  • 1 sobre de royal
  • 1 pot de melmelada de préssec
  • 1 grapat de pinyons


Elaboració:

Prepareu el cóc com us vam explicar en aquest enllaç. Quan estigui cuit, el treieu del forn, repartiu al damunt un pot de melmelada, afegiu uns pinyons i torneu a posar-lo al forn durant 5 minuts. I ja teniu unes bones postres per acompanyar el cafè del diumenge.

  • .

Trottole amb saltat de primentons i pollastre


Ens agrada la pasta i al rebost a part dels tradicionals macarrons i espaguettis, sempre tenim alguna altra varietat una mica diferent. Actualment podem trobar facilment moltes classes de pasta a qualsevol supermercat. En aquesta ocasió hem utilitzat uns trottole, que hem cuinat d'una forma molt senzilla, amb un assortit de primentons, uns de la varietat "italians" i un altre de la varietat pebre ros, que ens va regalar l'amic Jordi Valero del seu hort del Mas del Molinàs. Si voleu fer aquesta recepta, podeu utilitzar els primentons que més us agradin.


Ingredients ( 2 persones)
  • 1 primentó verd italià
  • 1 primentó roig italià
  • 1 primentó ros
  • 5 xampinyons
  • 1 pit de pollastre
  • 160 grs de trottelle
  • Sal
  • Oli
  • Pebre negre
  • Orenga

Elaboració:

Talleu el pit de pollastre a dauets, salpebreu-lo  i poseu-lo a daurar-se a una paella (millor si és tipus wok) amb una mica d'oli d'oliva.
Quan el pollastre estigui ben daurat, afegiu els primentons tallats a rodanxes. Eviteu remenar-los i no tireu la sal fins més tard, perquè sinó els primentons soltaran l'aigua i no quedaran el cruixents que volem.
Afegiu els xampinyons i aneu saltant verdures i pollastre. Les verdures han de quedar al dente. 
Calculeu el temps de bullir la pasta per a que estigui a punt al mateix temps que ho estiguin les verdures.
Escorreu la pasta i afegiu-la a la paella, afegiu una mica d'orenga i salteu-ho tot junt durant un parell de minuts per a que es barregin els sabors i ja podeu emplatar.

  • .