He volgut entrar aquesta recepta no tant per explicar com es prepara, ja que no té cap dificultat, sinó perquè em porta records de quan era petita i el meu pare en solia preparar.
Normalment, a l'hort, el meu pare sembrava moniatos taronja, no solia fer-ne de blancs. Per cuinar-los, els tallava a rodanxes, els fregia amb oli d'oliva i després els arrebossava amb sucre i ens els menjàvem de postre o per berenar. La veritat és que cuinats d'aquesta manera no m'agraden gaire, els prefereixo bullits o rostits, però aquest passat dissabte, mentre en preparava confitura, em va vindre a la memòria els moniatos fregits i no vaig poder estar-me de fer-ne un.
Des de fa un parell d'anys, i a petició meva, el meu pare torna a plantar moniatos per fer-ne confitura. En planta de les dues varietats, de blancs i taronja, encara que les moniateres taronges són molt més productives, d'un solc plantat de cada classe, del blanc collim la meitat que de l'altre. Amb la confitura farcim pastissets, un dolç molt típic de les terres del sud de Catalunya i dels pobles de Castelló i València, que es prepara sobretot pels voltants de Nadal.
Per si us interessa, us deixo l'enllaç a la recepta dels pastissets de cabell d'àngel, només cal substituir un farcit per la confitura de moniato, la massa és la mateixa.
Apa, Núria, que bo! Aquesta recepta que per tu és tan familiar per mi és del tot novedosa... i com que el moniato m'encanta ho provaré! Seria com fer unes xips però en dolç, no? Bona proposta! una abraçada.
ResponEliminaSí Marina, si els talles amb una mandolina, més fins, són com uns xips dolços. Mun pare els tallava més gruixudets i, al fregir-se, quedaven molt tovets. Espero que t'agraden. Una abraçada.
EliminaPer a mi una recepta 10!!!!!! Jo els faig fregits com les patates de talls allargats però això teu ho veig fantàstic!
ResponEliminaQuina gràcia...i qué fàcil...ho provaré de fer....a casa els moniatos els encanten!!! Petons!
ResponEliminaAfegint un polsim de canyella en pols també són boníssims!! Gràcies!
ResponElimina