Mandarines confitades amb cobertura de xocolata

Fa temps vaig veure un reportatge on l'especialitat d'un pastisser francès eren les mandarines confitades i em vaig quedar amb les ganes de provar-ho, aprofitant que a l'hort, a Aldover, hi tenim mandariners. 

Als arbres sempre queden algunes mandarines que s'han quedat menudetes, una mida ideal per a preparar-les confitades. És un procés llarg, perquè es necessiten uns quants dies per a elaborar-les, però és molt senzill, no té cap complicació, només vol paciència.

La varietat de mandarina emprada és la clementina IGP Terres de l'Ebre, perquè la pell és més fina.

La nostra aportació ha estat, un cop finalitzat el procés de confitat, donar-los-hi una cobertura de xocolata.

A continuació us expliquem com les hem preparat. 

Ingredients:

• 15 mandarines de mida menuda
• 1 litre d’aigua mineral
• 500 grs de sucre
• 1 beina de vainilla
• Xocolata de cobertura 70% cacau

 

Elaboració:

Posar les mandarines en un recipient de vidre, cobrir amb aigua i deixar-les en remull durant 48 hores, canviant l'aigua tres cops al dia.

Punxar les mandarines amb un escuradents o agulla (tres o quatre punxades per mandarina) i deixar-les en remull amb aigua 48 hores més, canviant l'aigua tres cops al dia.

Preparar un almívar amb el litre d'aigua mineral, el sucre i la vainilla. Deixar refredar.

Colar les mandarines i posar-les en una olla amb l'almívar i la vainilla. Deixar bullir a foc lent durant 10 minuts.

Posar les mandarines amb l'almívar en un recipient de vidre i reposar durant 24 hores.

L'endemà, tornar a bullir les mandarines amb l'almívar durant 10 minuts a foc lent. Reposar 24 hores. Aquest procés s'ha de repetir durant 4 o 5 dies, fins que quasi no quede almívar.

Posar les mandarines en una safata i posar-les al forn a temperatura 70º durant 2/3 hores, vigilant que no es ressequen. Deixar-les reposar dins del forn apagat fins a l'endemà.

Fondre la xocolata al bany maria i sucar les mandarines. Deixar escórrer la xocolata sobrant i guardar-les a la nevera fins que la xocolata s'hagi endurit. 

Ja estan a punt de consumir.

Cóc de iogurt amb maçana

Ingredients:
• 3 ous
• 2 gotets de sucre
• 1 iogurt natural
• 1 gotet d'oli de gira-sol
• 1 copeta Pedro Ximénez
• 1 culleradeta de canyella en pols
• Pell de llimona ratllada
• 3 gotets de farina
• 1 sobre de Royal
• 2 o 3 maçanes

Elaboració:

- Pelar i tallar a trossets les maçanes.
- Ruixar-les amb una mica de suc llimona perquè no s'oxiden. Reservar.
- Separar els rovells de les clares.
- Muntar les clares a punt de neu i reservar.
- Batre els rovells amb el sucre.
- Afegir el iogurt, la canyella, la pell de llimona i el vi dolç.
- Mesclar bé i afegir l'oli de gira-sol.
- Afegir la farina i la llevat en pols.
- Incorporar a la mescla les clares a punt de neu.
- Per últim, afegir els trossets de maçana.
- Abocar la mescla en una llauna per anar al forn.
- Coure al forn prèviament escalfat a 170º durant 50 minuts, calor dalt i baix.

 

 

Canelons de carxofa i xampinyons

 Ingredients per a 4 persones:

• 6 carxofes
• 200 grs de xampinyons
• 1 pit de pollastre
• 2 porros
• Sal, pebre i oli d'oliva extraverge
• Plaques de canelons

Elaboració:

Netejar i tallar les carxofes a grills. Fregir-les a foc suau en una mica d'oli d'oliva i reservar. Fer el mateix amb els xampinyons. Sofregir el porro tallat en juliana.
Tallar a dauets el pollastre i reservar.

Posar tots els ingredients a un robot o batedora i triturar. Deixar refredar. Si quedés molt consistent, es pot amorosir posant una mica de salsa beixamel.

Bullir les plaques de canelons. Un cop s'hagin refredat, farcir-les amb la massa.
Preparar la salsa beixamel.
Posar els canelons en una safata per anar al forn, cobrir amb la beixamel i per acabar, espolsar una mica de formatge ratllat al damunt.

Coure a 170º durant 15 minuts i gratinar durant un parell de minuts.

Fesols de les varietats del Ganxet i Santa Pau

 

La mongeta del ganxet agafa el seu nom per la forma que té de ganxo. És una varietat molt apreciada, que es caracteritza per la seua cremositat, sabor suau i pell molt fina.

Al mes de juliol es prepara la terra i se sembren els fesols que s’han guardat de la collita anterior. Quan fan més o menys un pam del terra, s’han de començar a guiar per tal que es vagin enramant a les canyes.

A finals d’agost el fesolar ja es mostra ufanós i comencen a aparèixer les primeres flors. Al setembre ja han sortit les beines que s’aniran assecan fins al moment de collir, durant el mes d’octubre i novembre.

Un cop s’han collit les beines, s’han de treure els fesols (batre) i s’han de deixar assecar bé perquè puguen perdre tota l’humitat, en cas contrari, es podrien fer malbé.

Es guarden en pots hermètics de vidre i millor a la nevera, així garantim que es conservaran perfectament. 

La varietat Santa Pau la plantem al juny i es comença a collir al setembre. A diferència dels fesols del ganxet, la planta dels de Santa Pau és baixa, tot i que també els encanyem, la mata no arriba a ser tant alta.  Pel que fa al fesol, és de gra menut, de pell fina, melosos i més aviat dolços.