Pasta amb musclos del Delta

Aquest és un plat molt senzill de preparar, però molt gustós. El sabor a mar li aporta els musclos del Delta de l’Ebre, un mol·lusc que es cria a la badia del Fangar (L’Ampolla) i a la dels Alfacs (Sant Carles de la Rapita) i que destaquen per tenir una carn consistent i dura i molt saborosa, resultat d’aprofitar la gran quantitat de nutrients que es concentren a la desembocadura de l’Ebre, on s’ajunta l’aigua del riu i el mar. 

Els musclos són rics en ferro, en vitamines i minerals com el iode (vigileu a l’hora d’utilitzar la sal a la recepta) i destaquen pel seu baix contingut en greixos. Són de tamany més aviat petit i tot i que durant quasi tot l’any se’n troben a les peixateries i mercats dels pobles del Delta, quan estan en el seu millor moment és durant els mesos de juny i juliol. La millor manera d'aprofitar totes les seves característiques és cuinar-los al vapor.

En aquesta recepta podeu utilitzar la pasta que més us agradi, us recomanem fer-la amb espaguettis, cintes, tallarines, ... Nosaltres l’hem preparat amb “cassarecce”, una pasta originària del sud d’Itàlia i que a casa solem preparar de diferents maneres perquè ens agrada molt.

Ingredients per a 2 persones:

• 1 quilo de musclos
• 180 grs de pasta
• 1 ceba tendra
• 1 gra d'all
• 1 primentó verd
• 150 ml de tomata triturada
• El brou dels musclos
• 1 branca de julivert
• Sal i oli

Elaboració:

Posem una olla al foc amb aigua per a bullir la pasta. Mentrestant l'aigua arrenca a bullir, posar els musclos auna cassola al foc i deixar-los tapats fins que s'obrin. Treure les closcles, reservar els musclos i el brou (que haurem col·lat per eliminar qualsevol impuresa).

En un paella amb una mica d'oli fer el sofregit amb la ceba, el primetó i l'all. Afegir la tomata triturada i quan estigui cuita, afegir el brou dels musclos. Deixar reduir i afegir els musclos al sofregit. Deixar coure junt un parell de minuts.

Mentrestant haurem bullit la pasta i l'afegirem a la paella amb el sofregit i els musclos. Ho barrejarem bé i a l'últim moment afegirem el julivert trinxat.

Servir de seguida, per a que la pasta no es passe. A casa ens agrada que quede al dente, però això ja depèn del gust de cadascú.

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Abadejo (bacallà) amb carxofes

Ingredients per a 2 persones:
4 talls de llom d'abadejo (bacallà)
3 carxofes
4 o 5 grans d'all
1 ceba
3 tomates
1 branca de julivert
1 grapat d'ametlles
1 ou dur (opcional)
Sal i oli

Elaboració:
En una paella amb una mica d'oli, fregiu les carxofes. Les treieu de la paella i les poseu damunt paper absorbent o les aboqueu a un colador per a eliminar l'excés d'oli.

En una altra paella poseu una mica d'oli i daureu els grans d'all per a què l'oli n'agafi el sabor. Retireu els alls. En el mateix oli, fregiu l'abadejo que prèviament haurem enfarinat. Reserveu.

En una cassola feu un sofregit amb la ceba i la tomata. Mentrestant, prepareu una picada amb les ametlles i el julivert (si voleu, podeu afegir a la picada un gra d'all, això ja depèn de si voleu que quedi amb més gust d'all). Quan el sofregit estigui fet, afegiu la picada, doneu un parell de voltes i aboqueu una mica d'aigua. Quan arranqui el bull, deixeu que bulli durant 5 minuts. Afegiiu l'abadejo i les carxofes i deixeu coure durant 5 minuts més. 
Si voleu, a l'últim moment afegiu un ou dur tallat a quarts.

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Cassola de pollastre amb escamarlans

Aquesta és una recepta típica marinera del receptari tradicional català. Originari dels pobles de pescadors, quan d'escamarlans i de llagostes se'n pescaven en abundància, aquests crustacis s'afegien al rostit del pollastre per tal d'allargar-lo, ja que la carn era privilegi de pocs o reservada per a dates assenyalades. Una recepta que neix de l'aprofitament i que s'ha convertit en un plat de diumenge o de festa major.

La millor època per a consumir escamarlans és des de l'octubre fins al desembre, ara no n'és temporada i tot i que els que vam comprar al mercat eren més aviat de mida petita, no hem volgut deixar de preparar la recepta. 

Ingredients per a 4 persones:

• 1 pollastre d'aprox 1 quilo i mig
• 8 escamarlans
• 2 cebes mitjanes
• 2 carlotes 
• 2 tomates de penjar
• 2 grans d'all
• 1 copeta de vi blanc
• 1 copeta de vi ranci
• 1/2 copeta de conyac
• 2 cullerots de brou de pollastre o de verdures
• Farina
• Oli
• Sal i pebre

Per a la picada: 

• 1 llesqueta de pa fregit, 1 gra d'all, 1 grapadet d'ametlles, 1 branqueta de julivert (opcional una mica de xocolata).

Elaboració:

Posem una cassola al foc amb oli d'oliva. Salpebrem i enfarinem lleugerament els trossos de pollastre i els posem a la cassola i els anem fregint fins que estiguen enrossits. Reservem el pollastre en una altra cassola.

En el mateix oli, sofregim amb la ceba i la carlota. Quan hagi agafat color, afegir els alls trinxats i les tomates triturades.

Quant el sofregit estigue a punt, afegim una cullerada de farina i tot seguit el vi ranci i el vi blanc. Deixem evaporar l'alcohol. Incorporem aquest sofregit a la cassola on tenim el pollastre i hi posem el brou. 

En una paella amb una mica d'oli, fregim lleugerament els escamarlans i els flamegem amb el conyac. Els incorporem a la cassola amb el pollastre i el sofregit i ho deixem coure durant uns 30 minuts. Si fa falta, afegim una mica més de brou.

Mentre fem la picada amb les ametlles, el gra d'all, el pa fregit i el julivert. 

Passats els 30 minuts de cocció, afegim la picada i  ho deixem coure 10 minuts més. Podem passar la salsa pel xinès, per a que quedi més fina.

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Suquet d'escrita

Ingredients 4 persones:

• 1 quilo d'escrita  (compteu dos o tres talls per persona)
• 2 grans d'all
• 2 llesquetes de pa
• 1 branca de julivert
• 1 punteta de pesteta (bitxo)
• 1 grapat d'ametlles torrades
• 1 xorret de vinagre de xerès
• 400 ml de brou de peix

Elaboració:

Enfarineu l'escrita i fregiu-la en una paella amb oli d'oliva. Reserveu.

Poseu una cassola al foc amb una mica d'oli d'oliva. Fregiu els alls, la pesteta, el pa i el julivert. Retireu de la cassola i ho poseu al morter i feu-ne una picada afegint les ametlles torrades. Quan la picada estigui feta, afegiu el xorret de vinagre.

A la mateixa cassola on heu fregit el pa, poseu una mica d'oli (poc) i aboqueu la picada, doneu unes voltes i afegiu el brou de peix calent. Deixeu bullir un parell de minuts i incorporeu l'escrita. 

Ho deixeu coure tot junt durant 5 minuts, dependrà també del gruix del peix.

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Pastís amb taronja

Ingredients:

3 ous

2 gotets de sucre (mida 125 ml)

1 gotet oli girasol

1 gotet suc de taronja

3 gotets de farina

1 sobre de llevadura tipus Royal

La pell d'una taronja ratllada

1 pot de taronges en almívar o 3 taronges naturals que estiguin madures

Elaboració:

En un bol, bateu els ous amb el sucre. Afegiu la pell ratllada de taronja i a poc a poc, aneu afegint la resta d'ingredients en aquest ordre: l'oli, el suc de taronja i la farina (on haurem barrejat la llevadura). Passeu la farina per un colador, per a què no es facin grumolls. 

Nosaltres hem utilitzat les taronges en almívar, però si no en teniu, peleu les taronges, traient tota la pell blanca i feu-ne grills. 

Unteu amb una mica de mantega un motlle i espolseu amb farina. Aboqueu la massa i repartiu els grills de taronja. 

Poseu a coure al forn a 160º durant 50/55 minuts. Podeu punxar amb una agulla per saber si el pastís està cuit. Deixeu refredar uns minuts i desmotlleu. 

Ha de quedar un bescuit molt flonjo. Us el podeu menjar tal qual o bé espolsant-li una mica de sucre llustre pel damunt. Una altra manera és posar-li una cobertura de xocolata, que combina molt bé amb la taronja. No hem pogut publicar una imatge d'una porció del pastís per a què pugueu veure com queda per dintre perquè ens el vam menjar abans de poder fer-li la foto. L'haurem de tornar a fer un altre dia.

Corassons

Els corassons són unes coquetes de sagí que es fan a molts pobles de les Terres de l'Ebre, sobretot relacionades amb les festes patronals. Cal destacar d'aquests pobles, un de ben mariner, l'Ametlla de Mar, que celebra les seves festes majors en honor de la Mare de Déu de la Candelera, el 2 de febrer.

Podeu trobar la mateixa recepta amb alguna variació (més o menys sucre, més o menys ous, ...), però els ingredients principals són els mateixos. Nosaltres hem preparat la que us explicarem en aquesta entrada.

Els corassons són una pasta seca pel que si la guardeu en una caixa de llautó o en un recipient hermètic, es poden conservar durant molt de temps.

Ingredients:

• 3 ous
• 350 grs de sucre
• La ratlladura d'una llima
• 250 ml d'oli d'oliva
• 250 grs de sagí
• 125 grs d'ametlla molta
• 1 paperet de gasosa
• Farina (aproximadament 1 quilo)
• 1 clara d'ou ensucrada

Elaboració:

En un bol batem els ous amb el sucre, afegim a poc a poc l'oli i ho barregem bé.

Tot seguit afegirem la pell de llima ratllada, l'ametlla molta i el sagí (textura pomada). Un cop remenat anirem afegint a poc a poc la farina i el paperet de gasosa. 

Ho treballarem amb les mans, en farem una bola i deixarem reposar la massa a la nevera durant una 3/4 o 1 hora tapada amb un drap, així la massa agafarà una mica de consistència.

Estirarem la massa amb un corró i amb un motlle amb forma de cor anirem tallant les coquetes.

Les posarem en una llauna per anar al forn, deixant suficient espai entre coqueta i coqueta per a què es puguin coure bé. Les pintarem amb la clara d'ou ensucrada.

Posarem la llauna al forn a 160º i les deixarem fins que estiguin daurades. Deixarem refredar abans de retirar de la llauna.

I recordeu, «Si la Candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera riu, l'hivern és viu». Enguany la Candelera només fa que plorar i els pagesos també perquè la falta de fred i sequera d'aquest hivern afectarà fruiters i altres conreus, serà any de mala collita.

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•