Melmelada d'albergínia

Una altra recepta menorquina, del llibre de la Dolors Llopart, El rebost; adobs, conserves, confitures i licors.

Les albergínies són originàries de l'Índia i sembla que a Europa, aquesta planta no es va cultivar fins a finals de l'edat mitjana, quan va ser introduïda a Andalusia pels àrabs. El seu nom prové de la paraula àrab al-bâdinjân. Les albergínies estan presents a la gastronomia de moltes zones del planeta.

Són ideals per a preparar plats vegetarians i sovint es combina amb d'altres verdures com tomàquet, ceba, carbassó, etc. L’albergínia és un dels ingredients bàsics de l’escalivada, la samfaina, així com de la "ratatolha" (ratatouille en francès) occitana, el "ragù" italià, el tombet mallorquí, la caponata del sud d'Itàlia, les "melanzane alla parmigiana" i la mussaka grega.

Les principals varietats són la Ratllada de Gandia (varietat valenciana caracteritzada per les franges en el fruit, òptima als mesos de juliol i agost), la Black beauty (de color morat fosc i allargada), la Blanca (de color blanc i més dolça que les morades).

Ingredients:

• 1 quilo d’albergínies (millor de mida petita) 
• 700 grs de sucre 
• 1 barreta de vainilla

Elaboració:

Peleu* i feu a trossos petits les albergínies. Poseu-los a una cassola juntament amb el sucre i la barreta de vainilla i deixeu-ho macerar tota una nit. L’endemà, feu-ho bullir a poc a poc fins que la mescla s’espesseixi i «faci fil» (us caldrà ben bé d’una hora a hora i mitja). En aquest punt apagueu el foc, deixeu refredar una mica la melmelada, poseu-la en pots i coeu al bany maria durant 25 minuts.

*A la recepta original les albergínies es fan a trossos sense pelar-les. He provat de fer-ne de les dues maneres, amb la pell i sense i personalment trobo que queda més fina sense la pell.

Figat (melmelada de figues)

Fa molts anys, a la paradeta d’una fira de productes artesanals, vaig comprar el llibre El rebost; adobs, conserves, confitures i licors de la Dolors Llopart (Editorial Altafulla. 1979). És d’aquest receptari d’on vaig treure la recepta de la melmelada de figues, el figat, tal i com l’anomenen a Menorca. De fet, la mateixa recepta és menorquina. 

Com sol passar sovint, acabes adaptant les receptes als teus gustos personals, per això, si compareu els ingredients que apareixen en el llibre i els que trobareu en aquest bloc, veure-ho que s’ha afegit la pell de llimona i la branca de canyella. 

També n’he fet amb una beina de vainilla, però personalment m’agrada més el gust que li deixa la canyella al figat. Com deia abans, qüestions personals. 

Per això, us convido a que proveu de fer-ne de les dues maneres i us quedeu amb la que més us agrada. O amb totes dues.

Ingredients:

• 1 quilo de figues (pelades) 
• 500 grs de sucre 
•  ½ got d’aigua 
• 1 pell de llimona 
• 1 branca de canyella 

Netegeu i poseu figues pelades en un recipient amb el sucre i l’aigua, deixeu-les marinant i guardeu a la nevera fins a l’endemà. Passat aquest temps, poseu la mescla en una cassola i feu-la bullir a poc foc durant una hora o hora i mitja: sabreu que ja ha bullit prou quan, en provar de treure’n una mica amb una cullera de fusta, el figat faci com un fil. 

Un cop freda es posa en pots de vidre, prèviament esterilitzats, es tapa i es cou al bany maria durant 20 minuts. 

*Per saber quan està llesta la melmelada, poseu un plateret al congelador durant 2 o 3 minuts. Aboqueu una mica de melmelada al plateret i inclineu-lo. Si veieu que la melmelada no es mou i s’arruga, és que està al punt.

Figues amb iogurt grec

Les figues és una de les meues fruites preferides. Menjar-les mentres les estàs agafant del mateix arbre, és un plaer que no tothom pot gaudir. Però a més, tenen l'efecte de portar-me a moments viscuts en la meva infantesa: el record d'un gronxador que el meu iaio Juanito havia amarrat a les branques d'una gran figuera que hi havia a l'hort de l'Oriola, la mateixa que ens proveia d'una magnífica sombra i unes figues grosses i dolces, que els meus iaios se'n encarregaven de collir (amb el permís dels moixons que també en feien el seu particular festí).

M'acompanya també la imatge del iaio Juanito arribant de l'hort, primer amb la Siata, després amb el Break, per últim amb el 4L, amb un cistellet ple de figues que havia acabat de collir, col·locant-les delicadament en el cistell per fer-les arribar a casa en les millors condicions possibles. Quan n'era temporada i venien  els meus tios i els meus cosins des de Barcelona a passar uns dies a Amposta, a la cuina els esperava sempre el cistellet amb les figues. Era com un ritual. 

I curiosament també em ve al record el Sr. Ramon, el de la botiga de Chordà. Assegut al darrera de la caixa, esperant al crit de «COBRE!» de les dependentes, el recordo algunes tardes amb un plateret amb figues tallades a quarts que li havien portat per berenar. No se perquè, però tinc guardada aquesta imatge a la memòria i em veig mirant al Sr. Ramon amb el plateret de figues al costat, mestres la meva mare li pagava els botons i fils que acabava de comprar.

Ingredients:

• Figues
• Iogurt grec
• Canyella en pols
• Sucre morè (opcional)

Agafeu unes quantes figues, renteu-les i peleu-les. Talleu-les a llesquetes primes i repartiu-les en un plat o en un got (jo n'he utilitzat un dels que se sol servir el txakolí). Poseu una capa de figues i una mica de iogurt grec al damunt i ho aneu alternant fins acabar cobrint-ho tot amb el iogurt. Si sou molt llèpols hi podeu afegir una mica de sucre morè. Per decorar i aromatitzar, un polsim de canyella en pols.

Ho poseu una estona a la nevera i postre acabat.

Coca de sobrassada

Al rebuscar fotos al meu ordinador, m'he trobat aquestes d'un dia que vaig fer una coca de sobrassada. Ja quasi ni me'n recordava. No cal dir que ara m'ha agafat el "cuquet" per tornar a fer-la. El problema és que com a mínim hauré d'esperar fins al diumenge. Mentrestant, només em queda mirar les fotos.

Ah, i apuntar a la llista de la compra una bona sobrassada.

Ingredients:

• 1 quilo de farina de força (aprox.)
• 600 grs. d’aigua
• 18 grs. de sal
• 20 grs. de llevat fresc
• 100 grs. d’'oli d'’oliva
• Sobrassada

Elaboració:

Incorporeu la sal a la farina i barregeu bé.

En un bol, desfeu el llevat amb una mica d'aigua tèbia i una mica de farina (fins aconseguir una mena de papilla). Tapeu amb film transparent i deixeu reposar uns 15 minuts.

Passat aquest temps, poseu en un altre bol l'aigua amb l'oli i afegiu el llevat que ha reposat i  poc a poc la farina, fins aconseguir una massa que no s'apegui als dits.

Treballeu amb les mans durant 15 o 20 minuts. Si teniu una amassadora elèctrica us serà més fàcil, no caldrà que feu tanta força i a més, evitareu posar més farina de la necessària.

Feu una bola amb la massa, poseu-la en un bol i tapeu amb film transparent. Deixeu reposar durant 1 hora i mitja aproximadament o fins que doble el volum.

Doneu-li forma a la coca i feu uns talls (com es veu a la imatge) i deixeu reposar uns 15 minuts. Abans de posar al forn estireu una mica la massa. Deixeu-ho al forn a 180ºC durant uns 20/25 minuts (penseu que no ha de ser massa gruixuda).

Un cop cuita, deixeu refredar la coca una mica. Partiu pel mig i unteu-la amb la sobrassada.

I a berenar, a sopar o el que més us vingui de gust.

Per cert, un consell: acompanyeu la coca d'una cervesa ben fresqueta, amb això, poca cosa més cal afegir.

Cóc de llet

Aquesta recepta és la del cóc de iogurt, però he substituït aquest ingredient per un gotet de llet. El motiu: que no quedaven iogurts a la nevera i no per això havia de deixar de fer el cóc. De passada, li he canviat el nom i cap problema.

Sobretot recordeu que la farina que heu d'utilitzar en la preparació de cócs i bescuits ha de ser farina fluixa. Als supermercats també en trobareu una d'especial per a bescuits que ja porta incorporat el llevat i així no us caldrà afegir el sobret de llevat en pols. 

Quan és temps de taronges, m'agrada substutuir la pell de llima ratllada per pell de taronja i l'ensucrat que dóna per acabat el cóc, el faig amb sucre barrejat amb una cullereta de canyella en pols. Se us emplenarà la cuina d'una oloreta molt agradable a taronja i canyella (crec que l'ambientador naranja-canela que vaig comprar al super, surt d'un fabricant d'ambientadors que va fer aquest cóc i se li va ocórrer la idea).

Si teniu criatures per casa aquest cóc és ideal per emportar-se'l per esmorzar o berenar al cole (res a veure amb la bolleria industrial). Si l'acompanyeu amb uns trocets de xocolata, segur que us ho agrairan amb un somriure d'orella a orella.


Ingredients: 

• 4 ous 
• 1 gotet de llet (de la mida de 125 ml)
• 1 gotet d’oli de girasol 
• 2 gotets de sucre 
• 4 gotets de farina 
• 1 sobre de llevat en pols (Royal)
• La pell ratllada d'una llima 

Elaboració:

Barrejar els rovells amb el sucre. Afegir la llet, l’oli de girasol, la llima ratllada i la llevadura en pols. Afegir la farina poc a poc i barrejar bé per a que no quedin grumolls. Un cop ben barrejat, amb molt de compte, afegir les clares muntades a punt de neu. Forrar una safata amb paper de barba i posar la mescla. Introduir al forn, prèviament escalfat, i coure a 150/160º entre 35 i 40 minuts. 
Punxar amb un palet de fusta (dels que s’utilitzen als pinxos) per comprovar si el cóc està cuit. Treure del forn i deixar refredar abans d’ensucrar i desmotllar. Tallar en porcions i llest per menjar.