Paté de primentó escalivat

Ara fa quasi un any, quan vam encetar aquest bloc, vam publicar la recepta del paté d'albergínies. És una recepta d'aquelles que serveixen per proveïr el rebost i sempre són a mà quan vols preparar un aperitiu, uns entrants, fer una salsa, ...

Aquest matí n'hem tornat a preparar, però hem provat de fer-lo diferent, escalivant l'albergínia. També n'hem fet de primentó, seguint el mateix procés.

La diferència entre un i l'altre ha estat que l'hem aromatitzat amb espècies diferents, l'albergínia amb comí i el primentó amb orenga. Vosaltres, si us decidiu a preparar aquests patés, podeu utilitzar les espècies que més us agradin.

Aquí us expliquem com hem preparat el paté de primentó i en la següent entrada trobareu la d'albergínia.
I us deixem una proposta: feu a la planxa uns calamarsets, poseu-los en un plat, tireu-los una mica de flor de sal i un rajolí d'oli d'oliva i acompanyeu-los amb una mica d'aquest paté. 

Ingredients*

• 500 grs de primentó escalivat
• 2 llesques de pa (de la mida de 1/2 quilo)
• 2 cebes mitjanetes
• 1 grapat d'orenga
• 1 gotet de llet 
• Sal
• Pebre
• Oli

*Amb els ingredients indicats ens han sortit 5 pots de vidre de 140 ml cadascun.

Elaboració:

Escaliveu els primentons o rostiu-los al forn o a una rostidora. Deixeu refredar, peleu i netegeu de llavors i reserveu.

Trinxeu les cebes i poseu-les a coure a foc suau a una paella amb una mica d'oli. Deixeu coure la ceba fins que estigui quasi confitada. Podeu anar afegint una mica d'aigua o vi blanc per a que la ceba no es cremi.

Mentres, talleu a daus el pa, el poseu en un bol i afegiu la llet.

Quan la ceba estigui a punt, afegiu el pa amb la llet i doneu unes voltes. Poseu una mica de pebre negre molt. Talleu el primentó a trossos i afegiu-lo a la paella. Afegiu un grapat d'orenga (una cullerada o més si us agrada moñt). Deixeu coure tot junt durant uns minuts, sense deixar de remenar. Comproveu de sal i tanqueu el foc.

Deixeu refredar durant 5 minuts i ho tritureu. Envaseu en pots de vidre, tapeu i esterilitzeu al bany maria durant 30 minuts.

• 
• 
• 
.
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Fideuada

Avui anàvem amb la idea de preparar uns calamars farcits però els que hem trobat al mercat eren de mida massa petita. N'hem comprat igualment, perquè ens serviran per fer-los a la planxa, malgrat que el preu no convidava massa a fer-ho. Llavors hem pensat en comprar el necessari per preparar una fideuada.

Les galeres no comencen la temporada fins a principi de novembre i això es nota tant en el preu com amb la mida, però ens agrada més preparar la fideuada amb galeres que amb llagostí o gamba.

Dissabte passat vam fer una bona olla de brou de peix, que vam repartir en recipients i congelar, o sigui que avui ja tenim feina avançada.

Per preparar fideus a la cassola, ens agraden més aviat gruixuts, en canvi, a la fideuada, ens agraden més prims. A meitat matí, a Amposta, ha començat a caure un xàfec de dos rovells i qualsevol surt al carrer per anar al super a comprar un paquet de fideus. Així que ens hem conformat amb els que teníem al rebost, una mica més gruixuts del  que ens haurí agradat.

Tot i això, hem de dir que la textura ens ha agradat, no estaven gens passats i gràcies al sofregit, la picada i el brou, han quedat amb molt de sabor.

Aquí us indiquem els ingredients i com l'hem preparat.

Ingredients (2 persones):

• 6 galeres
• 1 sípia
• 400 grs de musclos
• 1 primentó roig
• 1 gra d'all
• 1 tomàquet madur
• 200 grs de fideus
• 1 litre de brou de peix*

Per a la picada:

• 1 gra d'all (menut)
• 1 branca de julivert

*La quantitat de brou dependrà del temps de cocció del tipus de fideu que utilitzeu. I en aquest cas, com utilitzem una paella molt gran per a la quantitat de fideus que emprem (ja que ens agrada que hi hagi poc gruix, que quedi planet), hem de posar més brou, perquè a l'haver-hi més superfície, s'evaporara més ràpid. 

Elaboració:

Obriu els musclos al vapor i reserveu.

Poseu la paella al foc amb una mica d'oli. Talleu unes tires del primentó i les fregiu. Reserveu. Poseu a fregir les galeres. Mentres, talleu la resta de primentó a dauets ben petits.

Quan els galeres estiguen fregides, reserveu-les. Poseu a la paella el primentó, deixeu que es vagi fent a poc moderat, afegiu el gra d'all trinxat i el tomàquet tallat a dauets o ratllat, com preferiu. 

Deixeu que es faci el sofregit.

Prepareu la picada al morter, afegiu-ne una part al sofregit. Doneu unes voltes i poseu els fideus. Deixeu enrossir-los dos o tres minuts i afegiu la sípia tallada a trossos. Doneu dos o tres voltes i afegiu el brou ben calent.

Deixeu bullir a foc fort durant 5 minuts, afegiu la resta de la picada, que haureu deixatat amb una mica del brou.

Repartiu els musclos i les galeres i deixeu bullir fins que els fideus estiguin cuits. Habitualment, als paquets de fideus s'indica el temps de cocció. 

Al moment de tancar el foc us ha de quedar una mica de líquid, que els fideus absorviran durant els 3 o 4 minuts de repòs.

N'hi ha que preparen un allioli per acompanyar la fideuda però a casa pensem que s'acaba "menjant" el sabor dels fideus i la resta dels ingredients.

• 
• 
.
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Sofregit

Molts cops, no disposem del temps que ens agradaria dedicar a la cuina. La nostra activitat laboral i altres activitats en les que solem col·laborar, ocupen  gran part del nostre temps.  

Per això, sempre que podem, aprofitem per fer conserves i altres preparats que en algun moment ens ajudaran a avançar la feina.

Des de petits sempre hem vist com a l’estiu es feien conserves (tomata, samfaina, bajoques, primentons i albergínies escalivades, melmelades, etc.) per consumir a l’hivern i, en els darrers anys, els congeladors també han ajudat a facilitar la conservació d’aquest aliments.

Aquesta tradició, de guardar quan tens per consumir quan vols, la tenim molt present.

El meu pare s’ha dedicat la major part de la seva vida a l’agricultura i ara, ja jubilat, continua conreant un hort per proveïr a tots els membres de la família. I el meu sogre, paral·lelament a la seva feina, ha conreat un hort amb fruiters i amb algunes plantes per a casa.

A nosaltres, ens agrada anar a cullir-nos les verdures i hortalisses, veure com madura la fruita als arbres i,  des de fa un temps hem començat a implicar-nos en el cultiu, encara que no tot el temps que ens agradaria.

En el bloc trobareu diferents entrades de conserves, com aquesta del tradicional sofregit, tan present i important a la nostra cuina: el sofregit.

Aquests potets els vam preparar el passat dissabte, n’hi vam fer de dos tipus: el clàssic, amb ceba, all i tomàquet i amb picada d’ametlles i julivert.  

Qualsevol dia arribarem a casa amb el temps just i amb el sofregit avançat podrem preparar qualsevol plat.

Ingredients per al sofregit clàssic:

• Ceba
• All
• Tomàquets madurs
• Llorer
• Sal
• Oli

Ingredients per al sofregit amb picada:

• Els mateixos ingredients que per al clàssic
• Ametlles
• Julivert

Elaboració:

Trinxeu la ceba ben petita. Poseu una paella al foc amb oli d'oliva i afegiu la ceba. Deixeu confitar poc a poc, fins que comenci a agafar un color daurat. Per facilitar la cocció de la ceba, saleu-la i si fa falta, afegiu un rajolí d'aigua. Però sobretot, no heu de portar pressa. 

Mentre, peleu i netegeu de llavors els tomàquets. Tritureu-los i els afegiu a la paella. Poseu una fulla de llorer i deixeu coure a foc lent fins que el tomàquet s'hagi sofregit.

Per a fer el sofregit amb picada heu de segui el mateix procediment però abans d'incorporar el tomàquet, poseu la picada i doneu unes voltes per barrejar bé amb la ceba.

Deixeu refredar una mica el sofregit abans de posar en pots. Jo utilitzo pots molt menuts.

Coeu-los al bany maria durant 30 minuts, deixeu refredar els pots i ja podeu etiquetar.

• 
• 
.
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Pastís de patata i bacallà

Ahir diumenge, per dinar, vam pensar en preparar unes patates farcides de bacallà, però se'ns va tirar el temps a sobre, ja que vam fer conserva de samfaina i ja sabeu que això és una mica entretingut. La solució, ja que teníem el bacallà dessalat, era preparar el plat en forma de pastís, sense entretenir-nos a buidar les patates i farcir-les.

Ara, quan estic publicant la recepta, se m'ocorreix que hagués pogut afegir unes tomatetes seques, perquè el bacallà i les tomates són bons amics, però que hi farem? Un altre dia repetirem la recepta i les afegirem.

Ingredients per a 5/6 persones:

• 3 patates grosses
• Bacallà (vaig oblidar-me de pesar-lo, però podeu posar més o menys quantitat en funció del que us agradi)
• 2 grans d'all
• 1 got ( 200ml) de llet sencera, també podeu utilitzar crema de llet
• Nou moscada
• Pebre
• Sal
• Oli
• Formatge ratllat

Elaboració:

Bullir les patates amb pell. Deixeu refredar una mica i peleu-les. Esmicoleu el bacallà dessalat.

Poseu una paella al foc amb oli d'oliva, afegiu un parell d'alls laminats i deixeu enrossir. Afegiu el bacallà i sofregiu-lo durant un parell de minuts.

Mentrestant, feu puré les patates (a mi m'agrada fer-ho amb el morter de la meva rebesàvia).

Afegiu el puré a la paella, barregeu-lo amb el bacallà i deixeu coure, sense parar de remenar, un parell de minuts. Afegiu la llet (jo la calento una mica al microones). Barregeu bé, afegiu una mica de pebre negre molt, nou moscada i comproveu de sal.

Agafeu un motlle que pugui anar al forn, unteu amb una mica d'oli, aboqueu el contingut de la paella i cobriu amb formatge ratllat, en aquest cas, mozarella.

Poseu al forn a 170º durant 10 minuts i gratineu un parell de minuts, vigilant que no es cremi el formatge.

Deixeu refredar una estona abans de servir.  Si el serviu massa calent, serà complicat fer-ne les porcions perquè perdrà la forma. Podeu preparar el pastís d'un dia per a l'altre i calentar al microones.

Ja us hem dit que no teníem gaire temps, per això la guarnició són unes simples tomates amanides amb una mica d'orenga i oli d'oliva.

• 
• 
• 
.
• 
• 
• 
.
• 
• 
• 

Coca de tomates cirera

Les tomateres cirera de l'hort han produit molt i aprofitant la màquina deshidratadora que vam comprar a principi d'estiu hem pogut omplir uns quants pots (això sí, després de moltes hores dintre de la màquina). Unes les hem guardat amb una mica d'orenga simplement en pots hermètics i les altres les hem posat en pots i cobert amb d'oli d'oliva i després les hem portat al bany maria per allargar-ne la conservació.

L'altre dia, amb les tomates cirera assecades vam preparar un pesto rosso, però també n'hem fet un bon ús en fresc, en amanides, amb orenga i formatge fresc, etc. 

En aquesta recepta són les protagonistes d'una coca, que com veureu és molt fàcil i ràpid de preparar.

Ingredients:

Per a la massa:

• 50 grs de sagí de porc
• 50 grs d'oli d'oliva
• 100 ml d'aigua
• 300 grs de farina
• 10 grs de llevadura fresca
• Sal

Per al farcit:

• Tomàquets cirera
• 1 ceba
• Orenga
• Sal
• Oli d'oliva

Elaboració:

En aquest enllaç trobareu com preparar la massa, que per altra part no te cap complicació. Barregeu tots els ingredients, treballeu la massa fins que sigui llisa i compacta, feu una bola i deixeu reposar durant 25/30 minuts-

Esteneu la massa i poseu en una llauna, ha de quedar ben fina. Talleu les tomates cirera per la meitat i les repartiu per damunt de la massa, amb les llavors cap amunt, com podeu veure a les fotos. Talleu la ceba en juliana ben fina i la repartiu pel damunt, no n'hi poseu en excés, ha de dominar el gust de les tomates, que per a això en són les protagonistes.

Espolseu amb una mica de sal i una quantitat generosa d'orenga. Afegiu un filet d'oli al damunt (sobretot no us passeu, només un filet).

Enforneu a 200º durant 20 minuts aproximadament, quan veieu que les puntes es comencen a posar molt daurades. Penseu que aquesta massa ha de quedar cruixent.

Deixeu refredar una mica i al moment de servir poseu un altre filet d'oli al damunt i si fes falta una mica més d'orenga.

I ja està, proveu de fer-la, segur que us agradarà.

• 
.
• 
• 

Albergínies farcides

Una de les receptes que trobareu a la majoria de receptaris de cuina mediterrània. 

Malgrat que se'n poden trobar durant tot l'any a quasevol supermercat o verduleria, cal dir que la textura i sabor deixa molt a desitjar, almenys aquesta és la meva opinió.

Per tant, aprofiteu ara que estan en plena temporada (que s'allargarà fins ben entrar el novembre) per preparar-ne: farcides, arrebossades, en escalivada, a la planxa, en paté, en melmelada, ....

A casa ens agrada preparar-les com a guarnició de carn o peix. Les tallem a rondanxes, les pintem amb una mica d'oli on hem abocat un grapat d'orenga i sal i les posem a la mateixa planxa on estem fent el peix o la carn. Al moment de servir afegim un rajolinet d'oli al damunt. Una manera ràpida i simple de preparar-les, evitant l'excés de greix que tindrien si les fessim arrebossades o fregides.

Ingredients (4 persones)

• 2 albergínies grans, si són menudes feu-ne una per persona
• 300 grs de picolat (vedella i porc)
• 1 ceba grossa
• 4 tomàquets de pera madurs (o 4 cullerades de tomàquet triturat)
• Orenga
• Sal, pebre i oli
• Salsa beixamel
• Formatge ratllat

Elaboració:

Per avançar temps podeu utilitzar el microones i per coure les albergínies, sinó també ho podeu fer al forn. Les heu de coure fins que la carn estigui toba però sense perdre la forma. 

Partiu-les per la meitat i amb una cullera aneu retirant la carn, parant compte de no trencar la pell.

Mentres es fan les albergínies, poseu una paella al foc amb una mica d'oli d'oliva. 

Sofregiu la carn picada i quan comenci a agafar color, afegiu la ceba trinxada. Quan la ceba estigui daurada, afegiu la carn de l'albergínia, que haureu tallat a trossets menuts. Deixeu coure durant uns 5 minuts. 

Afegiu el tomàquet tallat a dauets o si ho preferiu, triturat.

Quan tot el farcit estigui cuit, afegiu una culleradeta d'orenga. Comproveu de sal.

Retireu la paella del foc i prepareu la beixamel, que no sigui massa espessa.

Afegiu tres o quatre cullerades de betxamel al farcit, per lligar-lo una mica.

Farciu les albergínies i les aneu posant en una safata per anar al forn. Cobriu-les amb la resta de la beixamel i afegiu el formatge ratllat, el que més us agradi.

Poseu al forn calent a 180º durant uns 15 minuts i gratineu durant 2-3 minuts, vigilant que no es cremi el formatge.

• 
• 
.
• 
• 
• 
•