Guisat de patata amb coll de corder

Aquest és un plat que m'agrada preparar quan comença a fer fred. No és que hagi arribat l'hivern, potser són les ganes de deixar la calor de l'estiu fins a l'any vinent, però ahir vaig fer aquesta recepta que ens ha servit per dinar avui. 
Cal dir que aquests tipus de guisats són més bons si es deixen reposar d'un dia per a l'altre, perquè s'amalgamen tots els sabors.

El coll és una de les parts menors del corder, però no per això menys bona. És una carn tendra, gustosa i el més interessant, molt econòmica. Per això aquest plat està indicat per aquesta època en que, quan anem a comprar, ens fixem més que mai en els preus. 

A més, a les carnisseries ampostines trobareu carn de corder d'una qualitat excel·lent i a bon preu. 

Ingredients (2 persones)

• 8 talls de coll de corder
• 4 o 5 patates de mida mitjana
• 1 ceba petita
• 1 tomàquet
• 1 llesca petita de pa sec
• 6 grans d'all
• 1 branqueta de julivert
• 3 claus d'olor
• 1 fulla de llorer
• 1/2 copa de vi ranci
• Una mica de pebrot escalivat
• Farina
• Sal i oli

Elaboració:

Poseu una mica d'oli en una cassola i fregiu el pa, dos grans d'alls i el julivert. Retireu-ho i poseu-ho en un morter. 

Enfarineu el corder i enrossiu-lo en el mateix oli que heu fregit els ingredients de la picada. Mentrestant, trinxeu la ceba i quan el corder estiui daurat, afegiu-la a la cassola. Afegiu quatre grans d'all (sense pelar) i una fulla de llorer. Quan la ceba estigui daurada, afegiu el tomàquet, doneu-li dues voltes i poseu les patates esberlades. Afegiu el vi ranci i deixeu evaporar l'alcohol. 

Cobriu les patates amb aigua, afegiu dos claus d'olor i deixeu coure a foc moderat fins que la patata estigui cuita. Si ho tapeu, es farà més aviat.

Feu la picada amb el pa, els alls i el julivert i deixateu-la amb una mica del brou del guisat. Quan faltin 10 minuts per acabar de coure, afegiu la picada i finalment poseu unes tires de pebrot escalivat.

Cigrons amb bacó i ceba morada

Aquesta recepta és ideal per a aquells dies que arribes tard a casa i tens poc temps per preparar el dinar. Hem de procurar tindre un rebost ben proveït, com a mínim pel que fa a productes bàsics. Un pot de cigrons, cebes al verduler, unes panses, això està sempre present a la majoria de cases.

Si no tenim bacó, podem fer-ho amb pernil o amb unes tiretes de pollastre o fins i tot, podem eliminar-lo dels ingredients, encara que el bacó fumat li dona un contrast molt agradable amb les panses i la ceba, que queda cruixent.

Ingredients (2 persones):

• 1 pot de cigrons
• 2/3 talls de bacó fumat
• 2 cebes morades petites o 1 de grossa
• 2 cullerades de panses
• Gingebre ratllat
• Sal i oli d'oliva

Elaboració:

Poseu una mica d'oli a una paella i mentres s'escalfa l'oli, talleu a tires primes el bacó (1).  Poseu-lo a la paella (foc moderat) i talleu les cebes en juliana. Afegiu-les a la paella (2) fins que bacó i ceba estiguin enrossits (3). Afegiu els cigrons escorreguts i deixeu que es vagi enrossint tot junt. Rectifiqueu de sal.

Afegiu les panses (4) i el gingebre ratllat (5). El gingebre li donarà un toc refrescant i un puntet picant. 

Amb una amanida d'enciam amb ravanetes, els cigrons i una peça de fruita de temporada, tindreu un menú molt equilibrat i econòmic. 

 (1)

 (2)

 (3)

 (4)

 (5)

Pastisset XXL

El mes passat la meva cosina Andrea va marxar a Weimar (Alemanya) per fer un curs d'alemany. Viu a casa d'una família on fa de cangur i d'aquesta manera es pot costejar la seva estada a la ciutat alemanya i el curs, que té una durada de 9 mesos.

La família que l'acull està formada per una mare i dues filles, l'Amelie de 6 anys i l'Amanda de 3 anys. Ahir la meva cosina va enviar-me un correu i entre altres coses explicava que l'altra tarda, ella i les xiquetes van estar fent trufes de xocolata. 

Li vaig dir que estaria bé que els hi ensenyés coses del nostre país, Catalunya, i que podia començar fent-ho amb un dolç tan nostre com el pastisset. Crec que la cuina és una bona manera d'introduir-se en la cultura i tradicions d'un país.

Aquest estiu a la casa rural on passàvem les vacances vaig fer un pastisset molt gros farcit de xocolata per als meus nebots.  El vam anomenar pastisset XXL i a casa meva ja comença a ser un clàssic, perquè agrada moltíssim a menuts i grans i el pots preparar amb pocs minuts.

Ahir li vaig dir a Andrea que en faria un per poder fer les fotos i publicar-lo en aquest bloc i així que el pugués ensenyar a l'Amelie i a l'Amanda. Aquest migdia l'he preparat a corre-cuita. Crec que les fotos són prou clares per entendre els passos a seguir.

Els ingredients són els mateixos que es poden veure en la recepta que vaig publicar l'altre dia http://benremenat.blogspot.com.es/2012/10/pastissets-rapids-de-xocolata.html

La única diferència és que enlloc d'agafar porcions, en el pastisset XXL s'utilitza tota la massa de cop.

Andrea, si a Weimar no trobes mistela, segurament trobaràs algun vi dolç de poca graduació. Si no vols utilitzar oli d'oliva, pots fer-ho amb oli de girasol. No és el mateix, però que hi farem.

Aquesta tarda me'n menjaré un trosset a la teva salut, perquè no te'l puc enviar pel Facebook. A veure si d'aquí uns dies m'envies una foto amb un pastisset alemany.

Aquesta és la textura que ha de quedar de la massa.

Aquesta foto és de l'estiu, quan vaig ensenyar a les menudes a fer pastissets. Bons records de les vacances!.

Aprofitant que ha sobrat

Dissabte vam preparar per dinar una espatlla de corder al forn i el diumenge un braç de patata farcit de tonyina i ou dur. Aprofitant que van sobrar unes retalladures de corder i una mica de puré de patata, vam preparar aquest entrant.

Poseu una capa de patata i al damunt uns trossets de carn i de la ceba confitada del rostit, repetiu amb una altra capa i acabeu tapant-ho amb patata. Decoreu amb un gra d'all i una mica del suc del rostit. Per acabar, ho poseu al forn uns minuts per escalfar-ho una mica.

Un entrant de primera amb unes sobres d'aquí i d'allà.

Braç de patata «estelat»

Aprofitant els darrers dies de calor, aquest cap de setmana ens ha vingut de gust preparar un plat d'estiu: un braç de patata farcit amb tonyina, pebrot, ou i cogombrets.

Seguint en la línia de les receptes que hi vaig publicant és senzill d'elaborar i pràctic, perquè el podeu deixar preparat la nit abans i en el darrer moment només caldrà fer-li la decoració.

Per preparar-lo necessitareu:

• 4 o 5 patates de mida mitjana especial per a bullir 
• Tonyina
• Ous durs
• Pebrot roig
• Cogombrets
• Sai, oli, pebre i nou moscada

Elaboració:

Bulliu les patates senceres i tritureu-les. Podeu utilitzar un passapurés o aixafar-les (1) amb una cullera xafadora. A mi m'agrada utilitzar el morter (2).

Condimenteu les patates amb sal, pebre negre molt i nou moscada. Afegiu una mica d'oli d'oliva i un xorret de llet per tal d'amorosir el puré.

Deixeu refredar una mica i poseu damunt del pedrís un drap net i al damunt una tira de film transparent. Escampeu al damunt la patata fins fer un rectangle de 1/2 cm. de gruix. Poseu al damunt una mica de maionesa, no molta. 

Repartiu la tonyina, el pebrot, la clara dels ous durs (el rovell l'utilitzarem per decorar) i uns cogombrets en vinagre tallats petits. Hi podeu afegir tàperes, surimi, anxoves, olives farcides, el que vulgueu però personalment no m'agrada barrejar tants sabors, prefereixo pocs ingredients per trobar el gust de cada cosa.

Enrotlleu el braç ajudant-vos del film transparent, tal i com podeu veure a les imatges. Emboliqueu amb el drap i guardeu a la nevera mínim un parell d'hores per a que el braç agafi consistència. Ho podeu fer la nit abans.

A l'endemà només caldrà treure el film, cobrir amb una mica de maionesa i els rovells de l'ou ratllat i unes tires de pebrot o amb unes olives i unes anxoves o el que us vingui de gust.

A casa nostra hem volgut decorar el braç de patata pensant en proper el 25-N. Perquè tots tenim dret a decidir la decoració que volem, no?

(1) Si us agrada l'all, al moment d'aixafar les patates hi podeu barrejar un parell d'alls confitats, li donaran un sabor molt interessant.

(2)Cada cop que utilitzo aquest morter me'n recordo dels meus iaios Juanito i Cinteta. Aquest morter, que té més de 100 anys, perquè ja era de la iaia de la meva iaia, estava a la caseta de l'estany (que era com sempre hem anomenat la caseta de la ribera, que està molt a prop de l'estany de l'Encanyissada). Un dia, fa més de 15 anys, va sortir a la conversa que el morter estava abandonat a la ribera i vaig dir que em faria goig tenir-lo. Juanito no va esperar gens i a l'endemà mateix, a primera hora, va agafar el 4L i se'n va anar a buscar-lo. El va netejar amb lleixiu, per tornar-li blancor a la pedra, i me'l va donar. La veritat és que amb el que pesa em seria més fàcil utilitzar una altre que tinc molt més lleuger, però aquest morter és quelcom més que un morter, quan l'estic utilitzant no puc evitar pensar amb Juanito i amb Cinteta i que el mateix morter que tinc a les mans ha estat a les mans de les meues rebesàvies. 
.................................................................

I si teniu ganes de continuar llegint, ho feu amb aquest poema que va escriure Joan Maragall el 1903.

LA NOSTRA BANDERA

Alcem els cors, que ja tenim bandera
enarborada sota el nostre cel.
En nostres mans ha nat com rosa vera,
la flor en l'espai, pro en nostre pit l'arrel.

Els bells colors ha desplegat en l'aire,
l'amor hi lluu en l'or barrat de sang,
escampa arreu la poderosa flaire
amb què reneix un poble fort i franc.

Agermanats per ella en pau i en guerra
marxem units per viure i per morir.
Santa és ta causa, catalana terra;
bell és el seny en què ha volgut florir.

Oh, Catalunya! nostra mare aimada.
Viurem fidels al seny del teu amor.
Si cal morir servant la flor sagrada,
caurem contents bo i estrenyent-la al cor.

Joan Maragall (1860-1911)